El segon Informe «Salut i gènere 2006: Les edats centrals de la vida» editat per l’Observatori de Salut de la Dona del Ministeri de Sanitat i Consum està dedicat a la salut de la vida de la dones i homes en edats compreses entre els 45 i 64 anys i a fer visibles les situacions de desigualtats en salut per raó de gènere.
L’informe considera que la manera de socialització de cada gènere i els models tradicionals i contemporanis afecta la salut d’homes i dones diferenciadament: Per a elles, la sobrecàrrega de les cures cap a altres persones, la reproducció, la tasques no remunerades, les situacions de subordinació, abusos i la violència de gènere; així com la doble jornada laboral, la competitivitat, l’ideal corporal i l’eterna joventut, poden explicar que elles s’asseuen amb pitjor salut i menor expectativa de vida saludable. Per a ells, el manteniment de les relacions de poder, l’ideal d’èxit i la competitivitat són explicatius de la manera d’emmalaltir-ne.
Si bé, les dones viuen més anys que els homes, la seva percepció subjectiva de la salut és pitjor; en general, els homes presenten malalties més greus i fatals, mentre que les dones acumulen problemes crònics que repercuteixen negativament en la valoració de la seva salut. Segons l’informe, en la valoració de la percepció de l’estat de salut, el 46% de les dones declara que la seva salut és entre regular i molt malament, davant el 37% dels homes.
D’altra banda, els homes ingressen més en els hospitals i tenen més morts prematures, tanmateix, el 60% de la població femenina té malalties cròniques i el 56% té limitacions per a la seva activitat diària, sent, la taxa de discapacitat de les dones gairebé 10 punts més altes que la dels barons.
L’esperança de vida de les dones se situa en 83,8 anys i la dels homes en 77,2, de manera que elles viuen 6,6 anys més que ells. Segons Carmen Valls, doctora en medicina i especialista en salut i gènere, «les dones viuen més perquè tenen millor sistema immune contra les infeccions que els homes».
