Del 21 al 28 de desembre una delegació de 186 persones, dues de nosaltres representant a la Plataforma contra les violències de gènere de Catalunya , acompanyem la Plataforma de dones artistes contra la violència de gènere en
el seu viatge a Palestina. Amb el lema Dones artistes per la Pau a Orient Mitjà, vam recórrer Jericó, Hebrón, Belem, Nablus, Ramala i Tel Aviv, cridant a la llibertat de les 74 preses que Israel té a les seves presons.
Quatre concerts i la Banda de Gaites de Candás, van ser les armes per
enfrontar-nos a la realitat del Poble palestí i de les seves dones.
A cada ciutat ens van rebre les autoritats locals i del govern palestí de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), entre les quals es troben algunes dones com l’alcaldessa de Ramala, o la ministra de cultura, en total 4 dones en el govern i un 1,8% en els municipis. Cristina del Valle, com presidenta de la Plataforma de Dones Artistes, en tots els encontres va expressar el seu dolor per la situació d’opressió del poble palestí, es va manifestar per la cessió de l’ocupació del territori i l’alliberament de les 74 dones palestines empresonades a Israel. Alhora va instar els governants palestins que treballin per la igualtat de gènere amb el mateix ímpetu que posen en la lluita per la independència del seu país.
Les dones palestines viuen doble violència
Va quedar constatat en les reunions amb les Associacions de dones palestines. D’una banda les dones tenen moltes dificultats degudes al bloqueig econòmic i militar, per exemple a Jericó ens van explicar que Israel els desvia l’aigua de les fonts per als assentaments de colons, amb el qual les zones agrícoles palestines tenen dèficit d’aigua i han de trobar-la on sigui per conrear els seus productes. També han de patir els Punts de Control (Chek point) israelians a l’hora del part. El 57% de dones pareixen en ells. A més d’altra banda, pateixen la violència pel fet de ser dones; les activistes o les que participen en associacions i en la vida social i política són criticades i reben pressions molt grans des de tots els àmbits, per no respondre al patró de la societat patriarcal
en la qual viuen. Per exemple, així com els presos polítics quan tornen són acollits com a herois, les dones tenen molts problemes i fins i tot poden ser rebutjades per les seves famílies.
Visitem el centre d’acolliment per a dones maltractades Meswhar, organització que des de fa dos anys ha aconseguit formar aquest centre pioner no només de Palestina sinó de tot Pròxim Orient. Basma Abu Sway, del Ministeri d’Assumptes Socials ens va explicar com s’ajunten dos obstacles la majoria de les vegades insalvables: la legislació que encara es regeix per la llei jordana, quan a Jordània ja s’ha renovat, i la cultura ancestral patriarcal, que fa que s’amaguin els casos per no deshonrar la família. En els casos de violació per
un familiar poden arribar a matar-la, i sens dubte, germanes o filles o fills de dones violades són rebutjats per la comunitat. La llei fins i tot pot solucionar casos de maltractament entre parelles obligant-los a casar-se. Així les coses al centre arriben poques dones i només els casos més desesperats que des de febrer del 2007 han estat 84 dones acollides, a les que es dóna tractament integral fins un any i mig. Després s’intenta que la família la torni a acollir però és molt difícil i les perspectives per a les dones soles a Palestina són poques.
Des del ministeri s’han començat programes de sensibilització com anuncis en televisió, radio i premsa, recorrent pobles per parlar amb les dones, fer tallers i donant a conèixer el centre, que com a tal és públic; i per tant han rebut amenaces dels maltractadors, amb el qual ha d’estar guardat per dos guàrdies de seguretat i quatre càmeres.
Sentim una gran solidaritat i els expliquem que, encara que a un altre nivell, en l’estat espanyol també existeix la violència domèstica i han mort aquest any més de 80 dones a les mans de les seves parelles. El camí és lent però inexorablement arribarem a canviar aquesta societat amb la lluita de totes les dones del món, per una societat més solidària i lliure.
Les preses
A Hebrón coneixem dues dones que han estat a les presons israelianes i ens expliquen les atrocitats i tortures que allà es viuen. Les 74 dones preses per raons polítiques, o més aviat per seguretat de l’Estat d’Israel, són utilitzades com a ostatges i castigades amb especial severitat. Les detencions es regeixen per les lleis militars sota l’arbitri de l’exèrcit israelià. Són aïllades i torturades amb escorcolls, insults, maltractaments físics i psicològics. No es respecta ni les lleis internacionals d’empresonament a menors, Sawson Dawod Abo Tonky, va anar detinguda als 14 anys quan fugia d’un soldat israelià que li havia disparat. Durant els seus 14 mesos de presó va rebre tota
classe de tortures, emmanillada i amb grillons interrogada pels soldats durant tres hores i mitjana, aïllada durant 20 dies sense atenció judicial ni veure la família. La seva detenció va ser de les anomenades «administratives», acusada de suposar una amenaça per a la seguretat de l’Estat d’Israel, sense càrrecs judicials.
Samira al-Janazreh, detinguda als 24 anys, durant sis anys, per planejar un atemptat suïcida, li impedien dormir, va ser colpejada lligada de peus i mans, van intentar cremar-la, i el pitjor, no li deixaven veure els seus fills, només tres vegades a l’any i darrere d’un gruixut vidre.
Les seves declaracions i la de moltes d’altres, han estat recollides a l’informe que la Plataforma de Dones Artistes ha presentat com a documentació en la petició de l’alliberament d’aquestes 74 preses que encara estan en condicions infrahumanes: no tenen les mínimes condicions d’higiene, falta de medicaments, aïllades de les seves famílies. El cas de, com a mínim, quatre dones embarassades que van parir sempre vigilades per militars, sense la família i lligades als seus llits només alliberats en el moment del part i tornades a encadenar.
Jugant. La Ternura
Vam fer tallers jugant La Ternura, en una escola de nenes de cada ciutat que visitem. Van ser una constatació del dolor que el poble palestí està patint amb l’ocupació. Després de la segona Intifada, l’aïllament, l’ocupació i els assentaments de colons han fet insoportable la vida dels palestins. L’educació de les nenes també està afectada. Ha baixat substancialment les que poden arribar a la universitat, també la formació professional està afectada i sobretot l’atur després de l’escola és molt elevat, es parla del 47% entre les joves. A Hebrón, ciutat mil·lenària que està pràcticament ocupada per 400 colons i
4.000 soldats palestins. Allà, en un dels innombrables Punts de Control ens paren i no podem arribar al col·legi Còrdova on anàvem a impartir el taller La Ternura. Emocionant va ser la sortida de les 19 nenes amb les seves mestres per la porta del Check Point, on es va realitzar el taller; indignació i ràbia pels soldats apuntant-nos amb els seus fusells. Les joves gaiteres van tocar per a elles en un acte sense precedents davant de l’exèrcit. Per a nosaltres un dia que no hem passat el control, per a les nenes cada dia amb la incertesa de si les deixaran passar a la seva escola o hauran de fer un volt de més de mitja hora, passant pel cementiri que els dóna paüra, per a un recorregut de cinc minuts.
El que es respira
Això és Palestina, un país envaït per l’exèrcit i els colons disposats a «esborrar del mapa» literalment a tota la gent palestina. Això és el que es respira. A Nablus, per si teníem dubtes va quedar transparent: ciutat envoltada per l’exèrcit, on no entra ni surt ningú sense un salconduit expedit pels militars israelians. Hi ha nens i nenes de 12 anys que no n’han sortit mai. Per anar als poblats propers, els recorreguts de quinze minuts es converteixen en hores. L’economia de la ciutat està sota mínims i després s’estranyen que la seva principal emoció és la de retre culte als seus herois que han mort per alliberar el seu poble.
Els concerts
Al final es van suspendre els concerts a Nablus, per la mobilització de l’exèrcit en començar a llançar Hamas els coets al sud de Gaza, i a Tel Aviv, per l’inici de la matança israeliana a Gaza. Després de 60 anys l’ocupació i l’extermini continuen sent els objectius de l’Estat d’Israel.
Al llarg de la gira en tots els concerts es va clamar la pau per a Pau a Orient Mitjà. Ara bé, la invasió que s’està duent a terme en aquests moments ens fa dubtar d’aquesta possibilitat mentre els que governin Israel emprin bombes i ocupació front la resistència d’un poble i la lluita per la seva supervivència. Els palestins estan dividits, és veritat. Poden discutir si entaular negociacions amb l’Estat d’Israel perquè es reconegui un Estat Palestí, o d’altres pregonar que no estan d’acord en un Estat d’Israel i només volen un Estat Palestí. Però qui està matant, bloquejant les mínimes necessitats, ocupant les seves terres i
alimentant l’odi a les futures generacions, a les quals no deixa el respir més mínim per formar-se com a persones en pau, és l’Estat d’Israel i fa 60 anys. Això és el que hem sentit a Palestina, al costat dels palestins de l’hospital a Betlem. Quan vam anar a donar sang per als ciutadans de Gaza, va ingressar un jove que protestava amb pedres contra el Mur de la Vergonya que separa Betlem de Jerusalem, i li van contestar amb un tret de fusell. O en la vigília que seguidament vam fer a la plaça de Betlem, amb en Nassim plorant pels joves que s’estaven matant a Gaza.
Encara que la resistència d’un poble s’ha demostrat que pot ser infinita, al Pròxim Orient hi ha massa interessos internacionals. Bush ha vetat les
declaracions i peticions de l’ONU a Israel, que d’altra banda porta sense
complir 60 anys, perquè vol guardar el seu petroli, les seves garanties a la zona.
La Plataforma unitària contra les violències de gènere de Catalunya, unim les nostres veus a les de la Plataforma de Dones Artistes contra la violència de gènere. En aquest sentit recolzem les declaracions de Cristina del Valle: Sota el lema Per la pau a Orient Mitjà, la delegació ha sol·licitat al ministre Moratinos, «des de les instàncies internacionals que s’insti a Israel a complir la legalitat internacional«
