El proper dia 2 de febrer l’Institut Català de les Dones organitza un acte d‘homenatge i reconeixement al conjunt de dones que van formar part dels moviments veïnals de la dècada dels setanta. La vida i la tasca social duta a terme per dotze d’aquestes dones ha estat difosa a través del calendari 2009 Veïnes Ciutadanes i ara, també, a través d’una exposició basada en aquesta publicació.
L’acte tindrà lloc a la seu de l’ICD, Plaça Pere Coromines 1, de Barcelona a, a les 18.30 hores. L’objectiu d’aquesta actuació és donar a conèixer la participació femenina que és a l’origen de moltes escoles, mercats, jardins, centres de salut i d’atenció a les dones, que han humanitzat i feminitzat les nostres ciutats.
Les dotze dones, la biografia i tasca de les quals es divulga a través del Calendari i l’exposició “Veïnes Ciutadanes” són:
Francisca Redondo Cubero (Terrassa)
Pura Fernández García (Hospitalet de Llobregat)
Mercè Angla Escaler (Manresa)
Resu Fernández Páez (Sabadell)
Antonia Arjona Luque (Tarragona)
Enriqueta Cantero Cantero (Cornellà de Llobregat)
Assumpta Albà Ricart (Barcelona)
Maria Àngels Rivas Ureña (Barcelona)
Dolors Solís Donat (Santa Coloma de Gramenet)
Leonor Joher Besalú (Girona)
Teresa Escoda Badia (Reus)
Teresa Lleal Galceran (Badalona)
Biografía de Resu Fernández Páez:
Resu Fernández Páez va nèixer a Múrcia al 1929 i és una ciutadana de Sabadell, veïna de Ca n’Oriac. El seu pare era un home de conviccions republicanes, vivien bé i ella va anar a l’escola, però quan va acabar la Guerra els van requisar el negoci familiar. Als 21 anys es va instal·lar a Sabadell, a Ca n’Oriac, on vivia rellogada, sense aigua ni llum. Poc després van arribar- hi la mare i el germà i es van construir una caseta on encara viu. No s’ha casat mai i sempre va mantenir la família al marge de les seves activitats clandestines.
Va treballar en dues empreses metal·lúrgiques on va ocupar llocs de responsabilitat, fins que als 64 anys es va acollir a l’atur, ja que no volia continuar d’encarregada perquè s’havia acomiadat la majoria de la plantilla. Paral·lelament a la feina, havia obtingut el graduat escolar, havia fet un curs de comandaments intermedis i havia estudiat català. Al principi no podia creure on havia anat a parar, Sabadell li semblava una ciutat sense ordre. A Ca n’Oriac l’autoconstrucció s’organitzava a l’entorn d’una carretera sense urbanitzar i els serveis mínims no existien. A partir dels anys seixanta, sota l’aixopluc de l’església, el veïnat es va començar a organitzar. Resu hi va participar des de l’inici aportant els valors que havia compartit amb la Joventut Obrera Cristiana i l’Hermandad Obrera de Acción Católica, fins que es va convertir en un referent comunitari. Des que va arribar al seu nou entorn, va rebutjar aquella realitat que atemptava contra les persones, però va decidir canviar aquest sentiment per la voluntat de posar ordre a la vida. Les mobilitzacions per aconseguir clavegueram, llum, pavimentació, equipaments públics o la urbanització del barranc van formar part del seu dia a dia. Va participar activament en l’Associació de Veïns i veïnes que es va crear al final dels anys seixanta. Tot i el risc de perdre la feina, les mobilitzacions obreres de Sabadell la van dur fins a Madrid, on va declarar a favor d’una companya detinguda un 1 de maig. També va participar en les activitats de l’Assemblea Democràtica de Sabadell.
Baixa’t el calendari!
pub_calendari2009.pdf
