En moltes espècies es produeixen canvis morfològics i genètics perquè puguin adaptar-se a noves condicions. Per exemple, el bec d’algunes aus ha modificat la seva forma, en un període de menys de vint anys, per tenir més oportunitats en la competència pel menjar. O sigui, que les condicions ambientals –i, en el cas de l’espècie humana, també les culturals- arriben a modificar en poc temps aspectes biològics.
Considerem com a paràmetre d’observació l’instint maternal, atribuït de sempre a les dones, argument que ha permès mantenir-les en el rol de cuidadores i que no ha fet més que reforçar aquest aparent instint. I és que ara ja se sap que el tal instint no és més que l’alliberament d’oxitocina, una hormona que afavoreix els vincles molt estrets.
A moltes dones, l’oxitocina els entra en tromba al torrent sanguini al moment del part o de la pujada de la llet i, saturades per l’hormona de l’amor, l’interpreten com el famós instint. A moltes d’altres, però, l’oxitocina no se’ls allibera de forma brutal sinó lentament al llarg dels primers mesos d’ocupar-se del nadó. Exactament com els passa també als homes que decideixen compartir a mitges amb la seva parella el rol de cuidadors de la prole des del naixement. Per entendre’ns, la cultura està portant els homes a experimentar l’instint maternal.
La testosterona, en canvi, és una hormona que afavoreix l’agressivitat, que és una resposta innata en els éssers humans. Però l’agressivitat és pot modular a través de la cultura. Les persones poden, per convicció, esdevenir pacífiques. O, al contrari, hipertrofiar l’agressivitat a partir de les idees i convertir-se en persones violentes.
No sé com és la taxa de testosterona de la Tzipi Livni, la ministra d’afers exteriors d’Israel, però crec que deu ser altíssima, vista la seva actitud inflexible de continuar massacrant la població palestina de la franja de Gaza amb l’excusa de carregar-se els terroristes de Hamas.
Francament, si per arribar al poder una dona ha de modificar la seva biologia i secretar testosterona a dojo, no ens serveix de res que hi arribi. Ens estimem més, molt més, el model de la Chacón.
Publicat a El Periódico , el 12 de gener de 2009
