La feminització de les professions sanitàries ha estat i encara és, en comparació amb el que ha succeït en d’altres categories laborals, ràpida i quantitativament molt important. Les últimes xifres de l’Instituto Nacional de Estadística mostren que, en quatre anys, el nombre de metgesses, una professió tradicionalment masculina, ha crescut un 18% i que aquestes ja suposen un 45,2% del total, mentre que l’augment dels facultatius ha estat tan sols d’un 7,7%.
D’altra banda, tant en el col·lectiu d’infermeres com en el de farmacèutiques, es va incrementar, durant el mateix període, la històrica superioritat de les dones respecte de la presència del gènere masculí. Tot i així, la investigació, la gestió clínica i l’àmbit acadèmic s’han resistit a seguir, almenys en el camp de la medicina, la mateixa tendència.
«Les dones s’han incorporat abans a les professions assistencials i de servei que no pas a les carreres tecnològiques», assegura Pilar Arrizabalaga, vocal de la junta directiva del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i autora d’un informe sobre salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya.
Aquesta és, segons diu la vocal, una de les raons que expliquen la ràpida i important incorporació femenina en l’àmbit sanitari. Una tendència a l’alça que, tal com confirmen els resultats de l’última enquesta de l’Instituto Nacional de Estadística, es manté. L’any passat hi havia a Catalunya un 18% més de metgesses que l’any 2003, un creixement que en el cas dels facultatius només va ser d’un 7,7%. Actualment, les doctores representen un 45,2% del total de metges col·legiats a Catalunya, una xifra que situa aquesta professió molt a prop de la paritat de gènere. Així, mentre que les dones són majoria entre els professionals mèdics menors de 44 anys (suposen un 67,3% dels que tenen menys de 35 anys), la superioritat numèrica és masculina a partir dels 45.
L’augment, però, no és uniforme i depèn, en gran mesura, de l’especialitat. «L’àmbit quirúrgic està molt masculinitzat però hi ha altres especialitats com ara la pediatria, on hi ha un predomini clarament femení», explica Arrizabalaga. Aquesta realitat, segons aquesta metgessa, té a veure, entre d’altres coses, amb la dedicació que exigeix cadascuna d’aquestes branques de la medicina. «Les dones han hagut de compatibilitzar la seva carrera professional amb la vida familiar i això els ha impedit dedicar més hores a la feina», afirma. Les dades del COMB assenyalen que les dones suposen un 80% dels professionals que treballen en nefrologia, pediatria, obstetrícia, ginecologia i medicina familiar i comunitària a Catalunya. En canvi, representen menys d’un 50% en branques com ara la cirurgia de l’aparell digestiu, la traumatologia i la neurocirurgia.
La investigació, l’àmbit acadèmic i el de la gestió clínica són l’altra cara de la moneda. Arrizabalga va xifrar, a l’informe del 2006 del COMB, en un 12% els càrrecs mèdics de gestió clínica i investigadora ocupats per dones i en un 4% el de les dones catedràtiques de medicina. Aquestes xifres són a anys llum de la promoció dels facultatius homes. Per posar fi a aquests desajustos, la vocal opina que s’ha de seguir el camí iniciat amb els sistemes de mèrits que premien la tasca assistencial, investigadora, docent i de formació i que substitueixen el sistema de promoció jeràrquica. A més a més, Arrizabalaga considera que encara s’ha d’insistir més en polítiques que fomentin la igualtat.
El creixement del gènere femení també s’ha fet notar en altres categories laborals sanitàries històricament feminitzades. Es tracta de disciplines com ara la infermeria i la farmàcia, en què les dones suposen almenys un 70% del total de treballadors. D’una banda, el nombre de les professionals d’infermeria va créixer un 10% entre el 2003 i el 2007, mentre que en el cas de les treballadores del sector de la farmàcia l’augment va ser d’un 12% en el mateix període. La presència masculina en aquestes dues categories laborals es va incrementar un 5 i un 8%, respectivament. La tendència es repeteix en altres camps com ara la fisioteràpia.
Arrizabalaga assegura que molts estudis assenyalen que les dones i els homes tenen una manera diferent de treballar. D’acord amb aquests treballs, els experts sostenen que les metgesses de l’atenció primària mantindrien una millor relació amb els pacients que els seus col·legues masculins. Més enllà de l’empatia suposadament derivada del paper de cuidadora que s’atribueix a la dona tant històricament com socialment, Arrizabalaga recorda que la diferència respon al fet que, normalment, les dones tenen una major disposició per donar consells i recomanacions de tipus preventiu i que freqüentment dediquen més temps que els homes a l’atenció dels pacients.
