Aquest mes de juliol passat s’ha muntat a Boston, concretament, a Banknorth Garden, una convenció de Dones de Fe, que consisteix en una pràctica coneguda en el teatre com a catarsi col·lectiva.
El funcionament és el següent: un escenari amb el seu corresponent equip de so i en la platea 8.000 dones, cap home. A l’escenari pujant una rere l’altre, només dones, no hi ha presentadora, i cadascuna es presenta i s’explica; parla sobre les dietes que no han funcionat, els matrimonis enderrocats, les liposuccions esgarrades i les seves conseqüències, els fills i les desconnexions, la mort de la mare o de l’àvia, i fe, sobretot fe, en una mateixa i si en sobra en Déu.
L’organització es diu Women of Faith , van començar el 1996 i és l’organització que pot aplegar més dones en les conferències de tot Amèrica. El que fa que funcioni ho explica Louise DuArt, una comediant impressionista: «Resulta perquè les històries són reals i estan explicades des dels budells, el cor i el cap, i per aquest ordre.»
«Les dones que pugen a l’escenari no són més santes que les que l’escolten.» Funciona per identificació. Dones que parlen d’elles en el llenguatge universal de compartir el que sigui.
