La «indignitat successòria» dels maltractadors s’aplicarà a tot Espanya. El concepte que Catalunya va incloure al seu Codi Civil el juny passat perquè els condemnats per violència de gènere perdin el dret a rebre l’herència de la seva parella i víctima s’incorporarà a la legislació estatal perquè sigui vigent a tot el país la tardor que ve, segons va anunciar ahir el ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo.
Encara que no causin la mort a l’agredida, ni disfrutaran de l’herència de la parella ni cobraran l’assegurança de vida. El ministre va explicar que «protegir les víctimes» amb aquestes mesures postdelictives, igual que es fa en política antiterrorista, és el principal objectiu de les reformes del Codi Civil i del Codi Penal que el Govern està estudiant. Avui, els condemnats per violència de gènere conserven el dret successori i només són desheretats quan causen la mort del cònjuge.
Des de començament d’any, la violència masclista ha causat la mort de 37 dones. Al llarg del primer trimestre d’any es van registrar a Espanya 33.950 denúncies per violència de gènere, un 6,8% més que les produïdes durant el mateix període de l’any 2007. Dels 11.000 judicis celebrats en aquests tres mesos, el 63% van acabar amb una sentència condemnatòria. Catalunya és la comunitat autònoma on es presenten més denúncies.
Després de les mesures anunciades per Bermejo, el president de la Sala Social del Tribunal Suprem, Gonzalo Moliner, va afirmar que és «molt difícil» que aquestes iniciatives legals frenin l’impuls delictiu dels maltractadors, encara que va valorar que el Govern actuï per intentar reduir el nombre de víctimes i limitar els drets dels agressors.
La reforma del Codi Civil de Catalunya que va aprovar al juny el Parlament va més enllà del que ha anunciat el ministre de Justícia. La llei catalana també qüestiona el dret successori de les persones que hagin estat condemnades amb sentència ferma per no fer-se càrrec de la pensió alimentària o per abandonar els fills, així com per no atendre els progenitors.
