El govern ha volgut reconèixer i agrair a Montserrat Carulla i Moisès Broggi, l’aportació que han fet al país. Per això, ha acordat atorgar-los la Medalla d’Or de la Generalitat . És la primera vegada que una actriu i un metge reben aquest guardó que reconeix la tasca en àmbits tant diversos com el polític, el social, el cultural, el científic o l’econòmic. Els últims premiats foren els ex-presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall, l’any passat.
Nascuda a Barcelona el 19 de setembre de 1930, Montserrat Carulla va començar fent teatre amateur, i va realitzar alguns cursos a l’Institut del Teatre de Barcelona a finals dels anys 40. Fins el 1960 no va començar a treballar en el teatre professional amb ‘Soparem a casa’, ‘El fiscal Recasens’ i l’adaptació de ‘Romeo i Julieta’ de Josep Maria Segarra. Va marxar dues temporades a Madrid i va tornar a Barcelona el 1964.
Del 1970 al 1976 va cursar Historia de l’Art a la UB. Des d’aleshores ençà ha fet de dobladora al català i al castellà. Ha participat en nombroses obres de teatre, entre d’altres ‘L’enterrament és a les quatre’, de Joan Vila Casas; ‘Mort de Dama’, de Llorenç Villalonga; ‘La filla del Mar’, d’Àngel Guimerà; ‘Pigmalió’, de George Bernard Shaw; ‘La vídua trapella’, de Carlo Goldoni, en adaptació de Maria Aurèlia Capmany; ‘Hamlet’,de Shakespeare, dirigit per Pere Planella; ‘Primera història d’Esther’, de Salvador Espriu; i ‘Música per a una nit d’estiu’, de Stephen Sondheim.
També ha participat en nombroses pel·lícules com ‘Surcos’ (1951) de José Antonio Nieves Conde; ‘Cambio de sexo’ (1977) de Vicente Aranda; ‘Companys, procés a Catalunya’ (1979) de Josep Maria Forn i Costa; ‘El Vicari d’Olot’ (1982) de Ventura Pons; ‘La ciutat dels prodigis’ (1999) i, darrerament, ‘El orfanato’ (2007) de Juan Antonio Bayona. També ha treballat en algunes sèries de televisió, com ‘Secrets de família’ (1995), ‘Dones d’aigua’ (1997), ‘El cor de la ciutat’ (2000) a TV3 o ‘Hospital Central’.
El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 1999 la Medalla d’Or al Mèrit Artístic.
