El festival de Girona va viure dissabte passat una de les seves nits més emocionants amb la representació a la sala La Planeta de La Maternitat d’Elna, un monòleg teatral basat en el llibre d’Assumpta Montellà sobre les dones de l’exili espanyol que es van salvar de parir en les tremebundes condicions que hi havia als camps de concentració francesos.
«És el muntatge més preciós que he fet mai, el més potent -explica l’actriu i cantant Rosa Galindo-. És emoció pura i va directe al cor«.
Tot i tenir a penes 42 anys, en feia cinc que Galindo havia decidit deixar de cantar i d’actuar.
Poe, de Dagoll Dagom, va ser la seva última aparició en un escenari, «per una decisió existencial» com ella diu. No obstant, un dia va caure a les seves mans el llibre La Maternitat d’Elna: «El vaig llegir en una nit, d’una tirada, i no vaig poder parar de plorar. Immediatament vaig saber que volia tornar a posar el meu instrument, la meva veu, al servei d’aquelles històries reals«.
El llibre d’Assumpta Montellà recull els testimonis de les dones que, gràcies a la intervenció de la jove suïssa Elizabeth Eidenbenz, van poder tenir els seus fills en un espai adequat per a elles i no sobre la terra bruta dels camps. Entre el 1939 i el 1944 van néixer un total de 597 nens a la Maternitat d’Elna, un poble de la regió de Llenguadoc-Rosselló. «No és casualitat que aquest material hagi caigut a les meves mans just quan estic a la recta final d’un procés d’adopció«, explica Galindo.
