Prop de 20.000 dones es troben a Catalunya dins del circuit policial per la violència masclista, encara que només són la «punta de l’iceberg» perquè més de 150.000 dones podrien patir maltractaments sense reconèixer-ho i, en alguns casos, fins i tot sense saber-ho. Així ho ha posat de manifest el secretari de Seguretat d’Interior, Joan Delort, durant la clausura de les I Jornades sobre Gènere, Seguretat Pública i Violència Masclista, que han reunit a Barcelona aquesta setmana experts de diferents policies europees.
Delort ha subratllat que, segons les últimes dades disponibles, referents a l’any 2006, les diferents policies que operen a Catalunya van atendre 17.763 casos directament relacionats amb la violència masclista, fet que suposa que una de cada dues-centes catalanes ja estan dins del «circuit policial«.
No obstant això, Delort ha anat més enllà i, d’acord amb les dades de les enquestes periòdiques de l’ Institut Català de la Dona , ha extret que aquell mateix any hi va haver almenys 70.000 dones que van ser objecte de maltractaments reconeguts i 150.000 més van patir maltractament «tècnic», en què la víctima no reconeix o fins i tot no sap que pateix violència domèstica.
«La nostra obligació és fer emergir aquest iceberg, al qual només li veiem la punta«, ha indicat Delort, que també ha rebutjat que s’admeti de forma generalitzada la presència de denúncies falses. «Les denúncies falses són un mite«, ha exclamat.
Durant les jornades, diversos experts policials de diferents policies europees han debatut sobre els seus models d’actuació i han llançat diverses propostes, com crear residències per als agressors -i no per a les víctimes-, o estendre l’ús de polseres telemàtiques per garantir el compliment de les ordres d’allunyament.
En concret, el representant alemany Jurgen Smith, del land de Rhein-Pfalz, ha ressaltat que al seu país existeixen residències perquè hi ingressin els suposats agressors, ja que, segons la seva opinió, són els agressors i no les víctimes els que han d’abandonar l’habitatge familiar.
Aquesta mesura també es practica amb bons resultats a França, segons el responsable de la Gendarmeria Yanick Guilian, que ha subratllat que molts dels agressors, professionals de reconegut prestigi, i no només alcohòlics i drogoaddictes, pateixen una primera «cura d’humilitat» que els fa pensar-s’hi quan es troben cara a cara amb altres agressors en aquest tipus de residències.
