Unes 4.000 nenes de sisè de primària de la demarcació de Tarragona rebran aquest curs la vacuna contra el virus del papil·loma humà –la primera dosi se’ls aplicarà al desembre, segons va confirmar ahir la consellera de Salut , Marina Geli– per tal de prevenir, de més grans, el càncer de coll d’úter.
La introducció de la vacuna al calendari de vacunes ha suscitat certa polèmica, que fins i tot ha dut alguns pares a promoure la no-vacunació de les nenes. Amb tot, la responsable del Centre de Distribució de Vacunes, Montserrat Canals, va afirmar en unes jornades a Tarragona que «malgrat algunes campanyes en contra, hi ha un nivell d’acceptació altíssim».
La controvèrsia per la vacuna que està a punt d’aplicar-se té l’origen en diverses particularitats que la fan diferent de la resta: d’una banda, és la primera vegada que es parla de manera específica d’una vacuna per a la prevenció del càncer i, de l’altra, és cara (cada dosi costa 150 euros i cal aplicar-ne tres per nena) i ha generat un debat sobre la relació entre el cost i l’efectivitat. Almenys així ho analitza Luis Carlos Urbiztondo, que és el cap de secció de prevenció de malalties infeccioses de la subdirecció general de Promoció de la Salut, que afegeix que en algunes societats també ha estat en el punt de mira pel fet que el càncer de cèrvix es desenvolupa pels mecanismes de transmissió sexual. Tot i els dubtes, com ara d’alguns pares i mares que són reticents a signar l’autorització, Urbiztondo en defensa els beneficis, tant sobre la salut de les dones com per l’estalvi que suposarà a mitjà i llarg termini per a la sanitat pública el fet de reduir el nombre de casos de càncer de cèrvix i també de citologies.
El fet és que entre el 25 i el 30 per cent de les dones no es fan correctament les citologies, el procediment que permet detectar el càncer de coll uterí, causat pel virus del papil·loma humà. Aquest es transmet a través de les relacions sexuals i, tot i que la majoria es curen al cap d’un any, el 10 per cent persisteixen. Al cap dels anys –entre sis i deu– produeixen lesions, algunes de les quals desemboquen en un càncer. Per tant, la incidència no és especialment gran, però, en canvi, l’aplicació de la vacuna permetrà fer «diagnòstics virològics» i així espaiar en el temps les citologies.
De virus del papil·loma humà n’hi ha més de 120 de coneguts, 40 dels quals són els que afecten els genitals i es transmeten per via sexual. I d’aquests, 12 són els que provoquen càncer, però 2 són els més actius, que són els que provoquen el 70 per cent dels casos de càncer. És precisament contra aquests dos contra els que actua la vacuna, així com contra els que produeixen berrugues genitals, que, tot i que no són greus, provoquen molèsties importants.
Sobre la vacuna contra el virus del papil·loma humà corren diverses informacions que han arribat finalment a les consultes dels metges de capçalera en forma de dubtes per part dels pares i mares. I així ho expressava una metgessa durant la jornada sobre vacunacions que dijous es va celebrar a Tarragona. Urbiztondo va concloure que «cap vacuna és absolutament segura», però, per contra, «deixar de vacunar és molt insegur».
Geli, en qualsevol cas, va confirmar ahir que a partir de demà ja s’aplicarà la vacuna en algunes escoles de Lleida, mentre a la resta de Catalunya s’iniciarà al desembre, per a un total d’unes 30.000 nenes de sisè de primària. La consellera també va defensar el procés perquè tot i que «pot semblar car» -uns vuit milions d’euros-, té uns «extraordinaris efectes» per eradicar aquesta malaltia de transmissió sexual. La primera dosi, doncs, s’anirà aplicant fins Nadal, la segona, dos mesos més tard, i la tercera, al cap de sis mesos, de manera que al juny ja estaran vacunades totes les nenes de sisè de primària autoritzades pels pares.
