L’escriptora Maria-Mercè Marçal va morir de càncer el 1998, ara fa 10 anys. El dolor per la seva absència neguiteja l’atmosfera d’aquesta exposició que, fins al 15 de febrer, presenta el Palau Robert . Tres fotògrafes que la van conèixer de prop, Pilar Aymerich, Colita i Montserrat Manent, exposen uns quants retrats que li van fer.
Poc després de saber-se la mort de l’autora de Cau de llunes i La passió segons Renée Vivien, amb tan sols 45 anys, en una grisa paret d’un carrer de Gandia apareixien uns versos: «A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.» Una fotografia anònima d’aquesta paret rep i embolcalla el visitant de l’exposició Des del cos, Maria-Mercè Marçal, una iniciativa del Palau Robert que forma part del cicle La vitrina del fotògraf. En aquest cas, la vitrina és de tres fotògrafes. La de Gandia és l’única foto anònima, la resta tenen firmes ben conegudes: Pilar Aymerich, Colita i Montserrat Manent.
La mostra, de petit format, convida a fer un recorregut per tres àmbits de l’univers creatiu de Marçal: la literatura, la maternitat i la mort. La comissària, Isabel Segura, i les tres fotògrafes, han tingut cura d’emfasitzar la perspectiva de dona i la faceta feminista que Marçal sempre va mantenir. «Per això en el títol parlem del cos. Perquè el fet de ser dona, i al mateix temps dedicar-se professionalment a escriure, són dues facetes indissociables per entendre qui era la Maria-Mercè.»
L’exposició és un joc entre la imatge i la paraula de l’escriptora, i ajuda a endinsar-se en el seu procés de treball amb diverses versions d’un mateix poema. Versions que, sovint, només tenen un adjectiu que les diferencia.
Els dies 12 i 13 d’aquest mes les cotxeres del Palau Robert seran la seu de les II Jornades Marçalianes. Saba vella per a les fulles noves , impulsades per la Fundació Maria-Mercè Marçal per aprofundir en l’estudi de la seva obra.
