A la lluita contra la violència de gènere, sens dubte el problema més greu que implica la desigualtat entre homes i dones, són moltes les veus autoritzades que han demandat formació específica per als professionals implicats: formació de gènere per a jutges, fiscals, policies, forenses, psicòlegs. Però els nous plans acadèmics, que substituiran les antigues carreres per títols de Grau (de quatre anys), «han retallat precisament aquells estudis sobre igualtat entre sexes«, lamenta Yolanda Guerrero, directora de l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona de la Universitat Autònoma de Madrid.
Guerrero és l’encarregada de transmetre la preocupació que afecta a tot el col·lectiu d’investigadores feministes de la universitat espanyola, i que han transmès a les autoritats acadèmiques en diverses cartes. «Sabem, i així es repeteix sempre, que l’educació serà la base per a anar eliminant la desigualtat de la societat. Doncs bé, les noves carreres per a formar mestres no inclouran aquests estudis per a la igualtat, ni tampoc les ciències de la salut, ni els tindran en la carrera de Dret els futurs jutges o fiscals que es formin en algunes universitats«, diu.
Aquesta deriva dels nous plans d’estudi preocupa a les feministes acadèmiques perquè creuen que així, «difícilment podran consolidar-se els avanços legislatius que han posat a Espanya a la avanzadilla europea«. Però més enllà de la Llei d’Igualtat o la Llei Integral contra la Violència de Gènere, l’absència de crèdits sobre aquests estudis en les noves carreres «perjudica la pròpia llei universitària, en els decrets de la qual s’especifica la necessitat que qualsevol professional que es formi en les facultats ha d’accedir als coneixements i desenvolupaments dels principis d’igualtat entre homes i dones«.
Aquestes investigadores sol·liciten que el Consell General d’Universitats i l’Agència Nacional d’Avaluació i Qualitat (Aneca) recomanin incloure en tots els plans d’estudi una assignatura de sis crèdits específica sobre matèria de gènere que estigui adaptada a les principals branques del coneixement o bé, una general per a totes elles. I que en el document comú que acompanyarà al títol de cada estudiant europeu graduat s’acrediti que s’han cursat aquests estudis.
Les acadèmiques feministes sol·liciten també els canvis precisos per a trencar el sostre de vodre universitari, on el nombre de dones comença a disminuir a mesura que s’ascendeix en la carrera acadèmica fins a gairebé desaparèixer a la cúpula: tot just hi ha rectores, són vuit i hi ha 77 universitats públiques i privades. Per a això, diuen, serà necessari un programa destinat a captar i retenir científiques en les àrees més masculinizadas, així com equilibrar la presència d’homes i dones en els tribunals acadèmics i els comitès d’avaluació i òrgans de selecció i promoció de personal. Quan es tracti d’això últim, la selecció de l’equip humà universitari, es discriminarà de forma positiva, davant mèrits idèntics, aquell sexe que estigui infrarrepresentado.
I no obliden el capítol de la investigació per al qual exigeixen la creació d’un àrea específica de gènere que avaluï els sexennis i projectes d’investigació. Els nous campus d’excel·lència -on està previst que convisquin centres d’investigació, empreses i serveis- haurien de «donar cabuda als instituts universitaris d’investigació feminista i de gènere«, exigeixen. I sol·liciten tot tipus d’incentius per a acostar a les dones a la ciència i la investigació.
