
El 7 d’abril, al calendari de Moçambic, és el Dia de la Dona. Avui, fa 38 anys, va morir Josina Machel. L’antiga colònia portuguesa no l’oblida. Any rere any, el seu nom aplega caravanes de carros, bicicletes, autocars, camions i caminants. Famílies senceres es desplacen amb tambors i vestits de colors a la regió de Maputo. Cançons reivindicatives, discursos i danses els fan sentir forts, més units, davant la mateixa revolta iniciada per Machel a favor de la dignitat, de la igualtat, del dret a la vida, de la integritat física i de la seguretat.
La icona de l’abolició de la discriminació de la dona a l’Àfrica va morir als 25 anys. Es desconeix si hi ha imatges seves en moviment, a penes si queda una fotografia borrosa de la seva cara, però és un model ètic per a milions de joves i de nenes, que actualment continuen sense tenir accés a l’educació, al benestar social, a la llibertat de moviment i a la mínima garantia de sanitat.
L’equip tècnic del documental Voces desde Mozambique té les càmeres instal·lades des d’aquesta matinada a Maputo. La pel·lícula codirigida per Susana Guardiola i Françoise Polo comença el seu trajecte captant imatges de la trobada feminista que té lloc en un dels països més pobres del món. «L’esperança de vida ha baixat, des del 2006, de 42 a 37 anys, i les taxes de misèria, d’analfabetisme i de mortalitat infantil es mantenen altíssimes», enumeren les autores, que recorden que un milió de nens estan afectats per la sida i que l’aigua potable no està a l’abast del 40% de la població. Però, Guardiola, amb una sòlida experiència en el cine documental –el seu nom apareix en els crèdits de La llegenda del temps, de 3055 Jean Leon i de Bucarest – assegura que aquest no serà el típic documental sobre l’Àfrica. «L’enfocament és positiu. El futur està en mans de les dones, les seves xarxes socials, com els microcrèdits, són potents». Està convençuda que si se n’haguessin difós imatges, Machel seria la icona de l’emancipació de la dona, «de la mateixa manera que el Che ho és de la lluita revolucionària i Ghandi, de la no-violència».
Disposen del suport de Graça Machel. La dona de Mandela comparteix cognom amb la protagonista perquè es va casar amb el viudo de Josina: Samora Moisés Machel, líder del moviment d’alliberament de Moçambic.








