Dona. Amb menys de sis anys d’experiència professional en el sector sanitari. Infermera o auxiliar, més que no pas metge. Aquest és el perfil majoritari de les víctimes d’agressions per part de pacients i familiars en hospitals i centres d’atenció primària. Tot i que encara no hi ha cap sistema que reculli tots els episodis de violència que es produeixen als centres sanitaris, ja siguin públics o privats, hi ha en marxa alguns registres parcials, segons els quals, les agressions a sanitaris no mostren, de moment, una tendència a la baixa, sinó a l’estabilització o, fins i tot, a l’increment.
Un dels registres més actius és el que coordina el doctor Genís Cervantes, cap de servei de prevenció de riscos laborals del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès. Accedint a la web www.violenciaocupacional.net -projecte que depèn de la Societat Catalana de Medicina del Treball-, els responsables de riscos laborals de més de 50 centres sanitaris (hospitals, sociosanitaris, centres de primària, etc.) de la xarxa pública poden notificar episodis d’agressions al personal sanitari un cop han estat investigats.
Des de la seva posada en marxa, el registre ha recollit 1.688 incidents i la tendència, de moment, apunta a l’increment: del 2007 al 2008 es va passar de 518 agressions notificades a 647, un 25% més. La majoria d’agressions passen desapercebudes. Només el 3% acaben amb baixes laborals, tot i que el 22% dels agredits tenen repercussions psicològiques.
«Sovint no hi ha un culpable clar, sinó que tant l’usuari com el professional són víctimes«, afirma el doctor Cervantes. Segons aquest expert, els usuaris «no solen tenir actituds hostils de forma premeditada». Sosté que moltes agressions es produeixen perquè les expectatives que els usuaris dipositen en el servei no es corresponen amb els recursos reals que té el sistema sanitari. «Si després de tres hores a urgències, a un usuari li diuen que l’especialista no hi és, és normal que s’enfadi», argumenta el metge.
L’Institut Català de la Salut (ICS) també va engegar un registre d’agressions l’any 2005. Més de 40.000 persones treballen a l’ICS, l’organisme públic que gestiona el 80% dels centres de primària i vuit grans hospitals, com Vall d’Hebron i Bellvitge.
Meritxell Herreros, cap de prevenció de l’ICS, afirma que el nombre d’agressions es manté estable. L’any 2008 se’n van comunicar 845 i el 2007, 852. El 80% es van produir en ambulatoris i el 20% als hospitals, sobretot a urgències. Una de cada deu van ser agressions físiques i la resta, verbals (insults, amenaces, coaccions, etc.). Només en el 10% dels casos hi va haver denúncia.
Tot i reconèixer la gravetat del fenomen, Herreros matisa la xifra d’agressions: «Cada any, a l’ICS es fan 45 milions de visites de primària, 800.000 actes a urgències i 2,6 milions de consultes externes als hospitals«, afirma.
