‘Necessito quatre hores per explicar el secret de les novel·les de Larsson’, digué ahir Ester Pujol en una conversa amb els lectors de VilaWeb (llegiu-la). ‘Té una trama molt ben travada, uns personatges fascinants i un autor que domina les eines narratives.’ No digué gaire res de la tercera part de la trilogia ‘per no rebentar la lectura dels qui encara no han llegit el segon volum’. Pujol dirigeix Columna, editora de la trilogia de Stieg Larsson.
Això sí, va assegurar que els lectors hi trobarien ‘els ingredients’ que els havien enganxats i que el periodisme hi tenia un paper molt destacat. També va parlar del film, estrenat fa poc, de ‘Els homes que no estimaven les dones’: ‘Em sembla que és un bon complement del llibre, però per a captar tots els matisos de l’obra cal llegir el llibre.’
De la traducció catalana, que algunes veus han criticat, Pujol va dir: ‘Els tres volums han estat publicats sota els mateixos criteris de correcció; sempre busquem el màxim grau d’excel·lència en el resultat final.’ Tot amb tot, la traducció catalana s’ha fet de l’anglès i del francès. A més, els títols de la versió catalana tenen per model els de l’edició francesa de les novel·les, ‘no gaire diferents dels originals’. Ara, el títol original suec de la segona part (‘La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina’) fa: ‘La noia que jugava amb foc’; i el títol del tercer, que en suec fa ‘Castells en l’aire’, s’ha convertit en ‘La reina al palau dels corrents d’aire’, per donar relleu a un dels personatges, segons Ester Pujol.
També va parlar de més coses. Per exemple, segons ella, perquè un editor es decideixi a publicar un llibre, se n’ha d’enamorar; també que mira d’apostar per escriptors novells, com ara Llúcia Ramis, Roc Casagran o Najat El Hachmi; i que els mitjans de comunicació tenen un paper important: ‘Es fan ressò d’una obra i aconsegueixen que hi parem atenció. És molt difícil per a un llibre treure el cap a la taula de novetats si ningú no en parla, encara que els bons llibres sempre tenen públic’.
