Nou homes s’han suïcidat al llarg d’aquest any després de matar a les seves parelles o ex parelles i altres vuit ho han intentat. En total, el 37,7% dels autors de crims de violència masclista -45- ha tractat de matar-se. És una de les xifres més altes dels últims 10 anys, només superada en 2006, quan el 38,2% dels agressors van intentar llevar-se la vida. Excepte el bec d’aquest any, des de 1999 mai s’ha depassat el 30%. El percentatge més baix és de 1999 (13%); la resta dels anys ha oscil·lat entre el 22% de 2000 i el 29,6% de 2002.
Treure conclusions amb les estadístiques de crims masclistes és complicat perquè són xifres baixes. Andrés Montero, director de l’Institut de Psicologia de la Violència, entén que «els nombres no són suficients per a establir una tendència». «És molt difícil saber amb una sèrie tan petita si les xifres són significatives o no», continua. «Sabem que en uns anys els percentatges de suïcides estan entorn del 20%. Uns altres, entorn del 30%. Però el que això significa no està clar».
En tot cas, si es constatés l’augment dels homicidas-suïcides, els experts manegen dos possibles hipòtesis per a explicar-lo. El Govern creu que la raó és el creixent rebuig social cap als maltratadores. «Hi ha dos tipus d’homes que maten a les seves parelles», explica Miguel Lorente, delegat del Govern per a la Violència de Gènere. «Uns són persones integrades en la societat, moltes vegades no tenen denúncies prèvies per maltractaments i saben que van a sortir a la llum com maltratadores davant els seus coneguts i familiars d’una forma brutal, després d’assassinar. I no poden suportar-lo. El cada vegada major rebuig social a la violència masclista pot ser el motiu que augmenti el nombre de suïcidis en aquest tipus de persones. Els quals estan menys integrats, no obstant això, es lliuren. Volen deixar constància del que han fet».
