Com un pas més per superar la invisibilitat de les dones en les històries oficials, la professora de la Universitat Rovira i Virgili Coral Cuadrada ha coordinat la publicació del llibre Memòries de dones, en el qual es recullen textos de nou autores i un autor, la majoria professores de la URV, que analitzen des de diferents vessants el paper de la dona. Per exemple, des l’òptica del seu treball en el conreu de l’arròs al Delta o en el seu rol durant la Guerra Civil espanyola i en la transició democràtica.
«Històricament s’ha donat poca o nul·la rellevància als treballs i les tasques realitzades per les dones. Considerant que eren de segon ordre o poc valorades en un món patriarcal i amb preeminència de valors masculins». Així ho apunta Coral Cuadrada, professora d’història medieval i d’historiografia i d’història de les dones de la Universitat Rovira i Virgili, que ha coordinat el llibre Memòries de dones (Arola Editors). Es tracta, segons Cuadrada, de posar en valor «experiències que tradicionalment han estat silenciades i obviades», ja que «sense les accions civilitzadores de les dones, des de la reproducció fins a la transmissió de la parla i dels costums, no tindríem les societats que tenim».
La URV va organitzar els estius del 2005 i el 2006 dos cursos amb el mateix títol que ara s’han posat al llibre. Quasi totes les conferències d’aquells cursos es recullen ara en aquest volum, que s’ha ampliat amb els treballs d’altres autores.
La mateixa Coral Cuadrada obre el llibre fent un repàs a les teories feministes i una reflexió sobre les dones catalanes en el vuit-cents. Àngel Jackson, presidenta de l’associació No Jubilem la Memòria, recupera les veus de les dones durant la Guerra Civil espanyola. Esther Gutiérrez (URV) rescata de l’anonimat les dones camperoles de la rereguarda de la Batalla de l’Ebre, a partir de l’exemple del poble prioratí de la Vilella Alta. Montserrat Duch, per la seva banda, recupera la memòria de les catalanes de la República a la transició democràtica (1931 – 1982). L’estudi de Rosa Queral, Dones del Delta, dóna a conèixer el treball de les dones en els arrossars de les terres del delta de l’Ebre. L’autora ha fet un treball de camp a la població de Deltebre a partir de les entrevistes amb 40 dones d’edats compreses entre els 50 i els 97 anys. Un altre treball, el de Montserrat Palau, parteix de la premissa que «les dones han estat transmissores de memòria» tot i que «la seva veu ha estat considerada no vàlida». Palau estudia les històries de vida, escrites i orals, «com a instruments i procediments per combatre la invisibilitat de les dones en les històries oficials i els cànons», segons indica Cuadrada en la introducció. A partir d’aquestes idees, Palau elabora un treball basant-se en dues vies: el gènere autobiogràfic (prenent com a exemple Maria Aurèlia Capmany) i els relats de vida de dones.
L’únic autor masculí que pren part en aquest llibre, Jordi Roca (URV), analitza els relats biogràfics de dones, els quals «tenen algunes especificitats respecte als dels homes»: «Per començar –diu Roca– hi ha la poca consideració que elles mateixes tenen sobre les seves realitzacions, entenen que ’elles no han fet res d’important digne de ser explicat’; mentre que les realitzacions masculines sí que han estat tingudes en consideració.»
Isabel Segura reconstrueix fragments de la història de Barcelona a través dels àlbums fotogràfics familiars que han anat bastint les dones. El llibre es completa amb dos articles més. Un de signat per Annachiara del Prete, fa una anàlisi de 12 municipis de la comarca del Montsià a partir de les fonts orals. I l’altre, de Pilar Palacio, que se centra en el conflicte del Sàhara Occidental i estudia el paper de les dones sahrauís als camps de població refugiada a Tinduf (Algèria).
