L a xinxa que causa la malaltia de Chagas, un petit paràsit hematòfag (que s’alimenta de sang) anomenat Trypanosoma cruzi, no habita a Espanya, però sí que ho fan prop de 70.000 persones infectades (unes 10.000 a Catalunya) vingudes del centre i el sud d’Amèrica, on l’insecte és endèmic. Un 60% dels afectats no perceben cap símptoma. L’altre 40% d’infectats pateixen problemes digestius de diferent envergadura o una insuficiència cardíaca greu, susceptible de causar la mort sobtada. Tant si pateixen molèsties com si no, els infectats pel paràsit el transmeten per via sanguínia –de mare a fill, o al fer una donació de sang o d’un organ–, i fins i tot al manipular un aliment que després algú menjarà poc cuinat.
La creixent detecció d’infeccions causades pel paràsit de la malaltia de Chagas –els ginecòlegs de Catalunya el detecten cada any a més de 200 dones embarassades– ha portat la Conselleria de Salut a establir un programa de control sistemàtic de la sang de les gestants nascudes a Mèxic i Amèrica del Sud. L’Hospital Clínic de Barcelona ha creat un servei especialitzat en la malaltia de Chagas i ja és un dels màxims receptors d’aquesta infecció a Espanya. Detectada a temps en un nounat, la infecció pot ser tractada i curada. Si es manté asimptomàtica, els afectats la transmetran durant decennis abans de ser-ne conscients.
LES PROVES / Com que la malaltia de Chagas difícilment donarà signes en un nadó que sigui portador del paràsit, el protocol previst per Salut suggereix fer proves sanguínies i parasitològiques als nascuts de mares procedents de les zones endèmiques. El pla, que coordina Antoni Plasència, director general de Salut Pública, sorgeix del programa creat per l’àrea de control de malalties desateses de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Els tècnics de l’OMS van aconsellar als responsables de la salut pública a Catalunya que acceleressin el control d’aquesta malaltia, i que s’ofereixi als metges de família formació sobre les peculiaritats de la infecció. El nou programa inclou l’anàlisi sistemàtica, per detectar el paràsit, de la sang que arriba als bancs de donació de Catalunya i dels òrgans que són objecte de trasplantament. També s’aconsella estendre l’anàlisi als adolescents que tinguin pares nascuts a l’àrea geogràfica en què abunda el paràsit. El control de la malaltia de Chagas s’ha estès igualment als centres de la Unió Europea receptors d’òrgans donats que viatgen d’un país a un altre.
L’objectiu fonamental és que els ciutadans coneguin el procés que segueix la xinxa infecciosa a l’entrar en contacte amb una persona. El paràsit de la malaltia de Chagas, del mateix gènere que el que causa la malaltia de la son a l’Àfrica, té com a reservori natural diversos animals, en què habita: gossos, gats, rosegadors, ratpenats o armadillos. Dels animals normalment salta a la cara o a les mans dels éssers humans, on mossega i diposita les seves larves. La persona que ha rebut la picada dispersa la seva infecció al fregar-se els ulls, el nas o el tall obert per l’agulló del paràsit. En els dies immediats, de vegades, la ferida causa febre, erupció cutània o un malestar general semblant al de la grip, però al cap d’uns dies tot això desapareix i es pot iniciar un llarg període de latència indolora.
