La meitat de les dones que han tingut un càncer vaginal experimenten, un any després del tractament, alteracions importants en la seva vida sexual, fins al punt que en alguns casos és inexistent. Això ho posa en relleu un estudi elaborat per l’Institut Català d’Oncologia (ICO) a partir d’entrevistes fetes a 64 gironines diagnosticades de càncer vaginal. La investigadora principal, la psicooncòloga Jun Lluch, considera que a les consultes dels hospitals no hi ha encara una comunicació adequada sobre el que representa la malaltia envers la sexualitat, entre altres coses perquè en l’àmbit mèdic no es coneix bé l’efecte dels tractaments sobre la sexualitat.
Els càncers ginecològics més freqüents entre les gironines són el càncer d’endometri (el teixit que cobreix l’úter); el càncer d’ovari i el càncer de cèrvix o coll d’úter. Els tractaments que habitualment es fan són: la intervenció quirúrgica, la quimioteràpia i la radioteràpia. La investigadora principal explica que, en funció dels tractaments que s’apliquen, les conseqüències són diferents. Així, les intervencions quirúrgiques solen donar mutilacions o cicatrius que poden ser doloroses, de manera que no és el mateix l’extracció d’uns ovaris que una intervenció a la vulva. Els efectes de la radioteràpia poden provocar uns efectes residuals més localitzats. En canvi, de la quimioteràpia n’és més fàcil la recuperació i pel fet de no estar focalitzada en els òrgans sexuals, la seva repercussió és indirecta.
L’estudi es va fer amb 64 dones que mantenien relacions sexuals abans del diagnòstic. I, un any després del tractament, es va constatar que aproximadament el 50% de les afectades tenien seqüeles o havien abandonat les relacions sexuals. La resta havien recuperat la normalitat. Els símptomes residuals més freqüents són: una disminució de la lubricació (62,6%); descens de les relacions sexuals (57,8%); disminució del desig sexual (52%); alentiment del ritme: necessiten més temps i més joc per arribar a l’excitació i a l’orgasme (49%); problemes per excitar-se (46,78%) i dolor en la penetració (32,8%). La vida sexual amb la parella abans del càncer i una bona comunicació són factors importants en la recuperació posterior.
La coordinadora de l’estudi, fet en col·laboració de la Fundació Oncolliga. destaca que nivells alts d’ansietat i depressió dificulten la recuperació sexual, també que si hi ha dificultats per acceptar els canvis físics (extirpació d’ovaris i matriu, per exemple) i la dona se sent «menys femenina», hi ha més possibilitats de tenir disfuncions sexuals. D’altra banda, la interrupció del projecte de maternitat en alguns casos pot dificultar la recuperació.
