A l’Àfrica la violació segueix sent una arma de guerra i milers de dones moren cada any víctimes de la falta d’atenció mèdica després d’un embaràs precoç. Són només dos exemples de la precària situació de la població femenina al continent negre.
No obstant, els seus líders no són aliens als problemes mundials i durant la primera jornada de la trobada Dones per un Món Millor, celebrada a València, van reclamar que la crisi no suposi un retrocés dels drets aconseguits per les dones i que el seu talent, la meitat del talent mundial, s’utilitzi als fòrums de poder per buscar una sortida a la recessió.
Per exemple, Graça Machel, una de les activistes més reconegudes del continent, va criticar durant la seva intervenció en una cita amb 400 dones de més de 50 països que al fòrum G-20 només hi hagi dues presidentes (Alemanya i Argentina) i que, a més, «quan s’asseuen a les reunions parlen amb veu d’Estat, no de dones».
«La veu de la població femenina als fòrums on es debat sobre la remodelació del sistema financer no és escoltada», va denunciar la també dona de Nelson Mandela. Segons la seva opinió, això serà un llast per a la sortida de la crisi perquè les estadístiques demostren que les empreses amb almenys un 30% de directives són més competitives.
La vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, promotora d’una trobada que s’ha celebrat a Espanya i l’Àfrica alternativament des del 2006, va sintonitzar completament amb les idees expressades per les líders africanes.
Durant la inauguració de l’esdeveniment i acompanyada, entre d’altres, de la Reina i les presidentes de Libèria i Finlàndia, Ellen Johnson Sirleaf i Tarja Halonen, es va mostrar convençuda que «precisament ara» que la crisi afecta tots els països la «veu de les dones s’ha de sentir més alt que mai». «No podem permetre que la crisi serveixi de coartada per al retrocés dels drets assolits i que freni el seu avanç», va afegir.
La trobada de dones espanyoles i africanes, lluny de perdre rellevància amb el pas del temps, congrega cada vegada més representants governamentals i de diverses institucions. La jornada d’ahir va permetre constatar que, salvant les abismals diferències que separen les societats de països com Finlàndia d’altres tan pobres com Níger, dones de tot el món segueixen lluitant per aconseguir més quotes de poder als fòrums de decisió importants.
La ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, va centrar el seu discurs en un altre dels problemes que recorre els cinc continents: la violència de gènere. Aído va reivindicar que la lluita per eradicar aquest flagell «estigui en el primer nivell» de les agendes de tots els governs i institucions.
La jornada, no obstant, no va estar exempta d’autocrítica. Machel va considerar que el moviment en favor de la igualtat necessita «definir les seves prioritats i posar-se objectius quantificables», que es puguin avaluar periòdicament.
