L’alarmant augment de dones assassinades per les seves parelles aquest any ha disparat la preocupació del Ministeri d’Igualtat per l’auge de certs col·lectius amb idees masclistes que, segons el delegat del Govern contra la violència de gènere, Miguel Lorente, tergiversen les estadístiques sobre el maltractament o els conflictes en les separacions amb l’objectiu que «tot segueixi igual i els homes segueixin tenint privilegis».
El dirigent ministerial denomina post-masclistes aquests grups perquè el seu origen entronca amb la post-modernitat i presumeixen del seu rebuig al masclisme. «Els post-masclistes s’han adonat que amb la crítica als avanços de les dones no n’hi ha prou i per això diuen que busquen la igualtat», explica.
El col·lectiu aglutina homes «amb elevades càrregues de frustració» associades normalment a males experiències amb la justícia en els processos de divorcis, afegeix el psicòleg de l’Institut Andalús de la Dona Juan Ignacio Paz. Aquests homes formen petits grups, aparentment no organitzats, amb una presència molt activa a internet.
Agrupacions com Pares Maltractats i l’Associació contra la Discriminació per Raó de Sexe difonen arguments amb una gran acceptació, com el de les virtuts de la custòdia compartida. No obstant, segons Lorente, el problema és que «manipulen» les dades amb l’objectiu de qualificar els estudis governamentals de «complot de gènere».
«A més –afegeix el delegat–, ho barregen tot per confondre, com s’aprecia en el fet que posin al mateix calaix les qüestions relacionades amb violència de gènere, la custòdia compartida, les ajudes laborals per corregir la desigualtat, etcètera».
A finals de l’any passat van intensificar la seva activitat, segons Lorente, perquè per primera vegada la llei contra la violència sexista va oferir un resultat palpable: el descens d’un 27% de les víctimes mortals.
Llavors va renéixer la polèmica que moltes dones fingeixen maltractament i presenten denúncies falses per treure rèdit en els processos de divorcis. És una controvèrsia recurrent. El 2004 la jutge degana de Barcelona, Maria Sanahuja, i el fiscal en cap del Tribunal Superior de Catalunya, José María Mena, ho van denunciar.
No obstant, segons el representant d’Igualtat, «mai fins a finals del 2009 el debat s’havia plantejat amb una bel·ligerància tan manifesta ni amb una estratègia tan continuada». La polèmica va reaparèixer perquè el jutge de família de Sevilla Francisco Serrano va assegurar que les denúncies falses «han provocat un genocidi d’homes».
«El mite va ressorgir perquè l’argument dels post-masclistes que el maltractament és cosa de quatre borratxos i quatre immigrants, i que no es basa en la desigualtat de sexes no s’aguanta quan veuen que la
llei sí que serveix», manifesta Lorente.
Desgraciadament la lluita contra la violència sexista és molt complexa i aquest any s’ha tornat a les dramàtiques xifres d’abans: 21 assassinades en tan sols quatre mesos, de les quals només quatre havien presentat denúncia.
Aquesta dada, juntament amb el descens de les denúncies el 2009, posa de manifest, segons el delegat del Govern, que la polèmica té transcendència perquè les afectades «creuen que seran molt qüestionades i no s’atreveixen a denunciar». A més, les que sí que fan el pas han de fer un esforç més gran per ser cregudes.
«Hi ha relació entre l’ambient generat per posar en dubte la paraula de les dones i la resposta que el sistema els dóna», afegeix Lorente, que posa com a exemple que a penes s’han utilitzat les 3.000 polseres amb GPS a disposició dels jutges per al seguiment de maltractadors.
Davant d’aquesta opinió, la fiscal delegada per a la violència masclista, Soledad Cazorla, no és partidària d’unir el repunt de les assassinades que no havien denunciat amb una polèmica «que té anys». Cazorla recorda que durant els primers mesos del 2008 hi va haver un nombre similar de víctimes que no havien demanat ajuda a l’Administració.
Un post-masclista, Juan Luis Rubio, replica que «el ministeri predica la desigualtat» i ha generat nous problemes amb la llei integral, ja que «es deté homes innocents per una denúncia falsa». Rubio està d’acord que, quan hi hagi una sentència condemnatòria, s’enviï el culpable a la presó i se li tregui la custòdia, però no abans. A més a més, exigeix que el Govern publiqui la xifra d’homes morts.
