Per segona vegada en 15 anys, el Premi Nacional d’Arts Visuals que concedeix la Generalitat ha recaigut en una dona, Eugènia Balcells (la primera va ser Eulàlia Valldosera, el 2002), que aquest any ha estat reconeguda també amb la Medalla d’Or de Belles Arts que atorga el Govern central.
«Estic molt contenta –va dir l’artista al conèixer la notícia–. Espero que m’ajudi en la meva tasca de difondre la creativitat com la gran eina que tenim els éssers humans per inventar el món i fugir de tanta brutícia i misèria com rebem cada dia».
El jurat del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) destacava la seva exposició més recent, Freqüències, a l’Arts Santa Mònica, que ha servit per donar a conèixer entre el públic no expert una artista que es defineix com a «inventora», com «una nena petita que vol seguir jugant».
En aquesta exposició, Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) va presentar una torre audiovisual mòbil de quatre metres d’altura que interpreta la realitat i el pas del temps a través d’una infinitat d’imatges i de colors. Aquest nou invent de l’artista és la materialització del seu laboratori de la utopia, un espai on es conjuguen creativitat, tecnologia, sociologia i filosofia i que ella en diu art.
El mateix dia, el Conca també va distingir una altra veterana artista, en aquest cas amb el Premi Nacional de Teatre, que va recaure en Mercè Arànega (Badalona, 1948). El jurat va fonamentar la seva decisió per la seva «excel·lent interpretació de l’agonia d’Obdúlia Montcada» en l’obra Mort de dama, de Llorenç Villalonga, que es va veure al Teatre Principal de Palma i a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.
El veredicte destaca també la llarga trajectòria d’Arànega. «La seva lliçó de teatre impecable culmina els 30 anys d’ofici d’una actriu versàtil, sòlida i extraordinària que ha anat teixint el seu ofici als escenaris, a les pantalles i als platós de televisió».
Arànega, que ja va rebre pel mateix treball el Premi Butaca (per votació dels espectadors), també té en la seva trajectòria professional el Premi Nacional de Cinematografia del 1994 pel seu treball en el film Rosita, please, de Ventura Pons.
