Ara fa un any que l’equip de Convergència i Unió em va presentar públicament com a candidata a l’alcaldia per la meva ciutat, Vilanova i la Geltrú. Fa vuit anys que em dedico a la política municipal i gràcies a la confiança de tot el partit, i molt especialment de l’Esteve Orriols, estic encapçalant un projecte que ens ha de portar a totes i tots a prosperar en una ciutat millor. Tot i així, encara que sembli un contrasentit, jo no em considero política, sinó ciutadana. Una ciutadana privilegiada que té l’oportunitat de fer una Vilanova i la Geltrú millor pel màxim de gent possible.
El meu objectiu no és dedicar-me a la política. Vilanova i la Geltrú no és i ni serà cap trampolí per pujar esgraons. Aquesta ciutat és el meu inici i fi en la política, per això la defensaré davant d’on sigui i de qui sigui. Entenc el càrrec d’alcaldessa com de servei, lleialtat i compromís cap a les vilanovines i vilanovins. Les persones i la ciutat, en aquest ordre, són als que em donaré sempre, deixant de banda interessos partidistes o de qualsevol mena. Perquè per a mi una alcaldessa ha de vetllar pel municipi, i no entrar en les directrius marcades des de fora sense tenir en compte la personalitat i el caire de la vila.
L’Ajuntament ha d’estar al servei de les ciutadanes i ciutadans. Ha de saber gestionar els recursos de què disposa i facilitar la vida laboral i personal de tothom. En els últims anys, la mala gestió municipal ha provocat pressió fiscal, pujada d’impostos i un fort endeutament. La conseqüència és que cada cop hem de pagar més per els mateixos o menys serveis, perquè la mala gestió econòmica porta a la llarga a un augment dels impostos i la paràlisi de l’acció de Govern. Actualment, el nostre consistori és l’empresa més gran de la comarca del Garraf i no funciona gens bé; degut a una mala direcció política l’eficiència es nefasta.
Els departaments no treballen transversalment, no hi ha comunicació entre ells, es mouen per interessos de partit sense importar els resultats. Tots nosaltres estem pagant aquesta mala gestió de l’actual govern tripartit. I això no és el que entenc per fer política. Els polítics hem de solucionar problemes i no agreujar-los, hem d’obrir camins i no posar impediments. S’ha de reconèixer que Vilanova i la Geltrú ha viscut una gran transformació dels espais urbans gràcies a les inversions del Pla Zapatero. Efectivament, hi ha zones que han millorat, però, tenen un per què al darrere? Els veïns i veïnes d’aquesta ciutat no en tenim prou amb passejar, també volem trobar-nos un bar on poder prendre el cafè, una botiga on poder comprar, una oficina on poder treballar.
No en tenim prou amb aparences, volem contingut, volem una ciutat rica, una ciutat amb vida. Mai he pogut entendre que amb les inquietuds artístiques i emprenedores que hi ha a Vilanova i la Geltrú, des de l’Ajuntament no s’hi dediquin els esforços que es mereixen. Si en alguna cosa ens hem caracteritzat les vilanovines i els vilanovins és que quan hem cregut en una idea o en un projecte l’hem tirat endavant. I moltes vegades a títol individual o de col·lectius privats que no han rebut el suport que calia des del consistori.
Vilanova i la Geltrú està passant per una crisi molt dura, com tot el país. Som de les ciutats catalanes amb més índex d’atur . Fa molts anys que a Vilanova només tanquen empreses i negocis, mentre l’actual govern no fa res. He entrat a la política per ajudar a les persones. No per mirar la realitat des d’un pedestal com fan d’altres.
Per garantir la feina a les ciutadanes i ciutadans, primer n’hem de generar. Crec que cal activar el comerç i les petites i mitjanes empreses de la vila. I això passa en primer lloc per no posa’ls-hi les coses difícils com fa l’actual govern. No els ofeguem més. Busquem maneres de potenciar l’activitat econòmica com atorgar bonificacions i crear infraestructures per incentivar que nous emprenedors s’ubiquin a casa nostra. Els ajuntaments no es poden quedar al marge davant l’actual situació, perquè si no prenem mesures, desprès de la crisi què serem? L’únic sector econòmic que ha tingut un creixement espontani en els darrers anys ha estat la construcció
Crec que portem uns anys en que la ciutat navega sense rumb. No sabem què som ni què volem ser. Ja no som una ciutat industrial però tampoc turística ni generadora de serveis. De les ciutats mitjanes, Vilanova i la Geltrú és de les més importants i no sabem què volem. Estem estancats, sense projecció futura. És imprescindible definir cap a on volem que evolucioni la ciutat. Definir on estem, cap a on volem anar i quines accions hem d’impulsar per arribar-hi.
Ha arribat el moment d’escoltar, dialogar i actuar. Ha arribat el moment que el govern d’aquesta ciutat projecti una Vilanova i la Geltrú de futur. Sense interessos partidistes ni càrrecs incompetents. Ara no ens ho podem permetre. Em preocupen els milers de persones que s’han quedat a l’atur i no troben feina. Em preocupa la delicada situació per la que passen les petites i mitjanes empreses. Per no parlar del comerç. Sé que podem canviar-ho. Som capaços de tornar a crear una economia local forta i enèrgica. També hem de cuidar i potenciar molt més el gran teixit associatiu que tenim, perquè ens fa únics i és el millor exemple de cohesió social entre cultures. Treballo amb un equip de persones professionals, preparades per a tornar a agafar el rumb de Vilanova i la Geltrú.
Però això no es fa unilateralment sense escoltar, vull que participeu en el projecte que ens uneix, perquè primer som ciutadanes i ciutadans!
Podeu trobar el discurs íntegre de la conferència «Fa un any, falta un any» aquí
