Eren les quatre i deu de la matinada d’ahir, la ràdio anunciava imminents nevades a la costa de Buenos Aires quan el Senat argentí, després de 14 hores de discursos acalorats, a vegades apocalíptics, va aprovar la històrica llei que autoritza el matrimoni entre persones del mateix sexe.
És el primer estat llatinoamericà que legalitza les unions homosexuals. La norma, que autoritza també les parelles gais a adoptar, ha donat peu a una fonda divisió en la societat argentina.
La reforma del Codi Civil es va imposar per 33 vots contra 27. El debat va ser seguit fins a la matinada pels voltants del Parlament. Davant de la plaça es van ubicar els simpatitzants del sí. Van acompanyar la gèlida vigília amb música i balls, i van inflar un penis gegant amb el lema maradonià «chúpala».
A les cantonades del Parlament, petits grups partidaris del no es van senyar en el moment culminant de la votació. «Beneïda sou vós…», van implorar.
El matrimoni homosexual va elevar l’enfrontament entre el Govern i l’episcopat. «El fet que es parlés de guerra de Déu mostrava una radicalització que no resultava positiva de cap manera», va dir la presidenta, Cristina Fernández de Kirchner, des de la Xina.
El cap del Gabinet, Aníbal Fernández, va parlar en nom de la cap de l’Estat en un to exultant, i va ressaltar que la llei no és un triomf del kirchnerisme, sinó la convergència de forces heterogènies. De fet, quan el projecte va ser aprovat a la Cambra de Diputats, dels 126 vots necessaris només 46 van pertànyer a l’oficialisme.
«Em deien ‘Déu et castigarà’, però ni a la Bíblia he trobat ni una empipada de Crist amb els gais. Hi voto a favor, i sóc fanàtic de la Mare de Déu», va dir ahir el senador Luis Juez, del Front Cívic, que acostuma a qualificar els Kirchner de «mafiosos».
«Existeixen diferències entre un mascle i una femella. Ho dic així. Això no és discriminar, no es pot igualar el que no és igual», li va replicar la senadora Josefina Meabe, en un dels moments més caldejats de la discussió. «Entre enviar un nen orfe a un hospici o donar-lo a un matrimoni homosexual no hi ha dubtes que s’ha de donar a la parella», va replicar per la seva part Eduardo Torres, del Partit Renovador.
La llei suposa un cop fort per a l’Església catòlica, que va mirar d’abanderar el malestar conservador i, dilluns passat, va convocar milers de persones davant el Congrés. «Amb aquesta llei, no importa si un neix home o dona. A partir d’ara, com diu la senadora, ensenyarem que un pot escollir l’orientació sexual que vulgui. Aquest és un altre món», va lamentar ahir el president de l’Aliança Cristiana d’Esglésies Evangèliques, Rubén Proietti.
«En la seva meritòria lluita contra la discriminació, ¿no han travessat les organitzacions homosexuals la subtil frontera al reclamar que també s’anomeni matrimoni la unió homosexual?», es va preguntar Mariano Grondona, editorialista del diari La Nación.
El senador radical Alfredo Martínez, a l’oposició, va ser clar: «Sóc un home catòlic, no practicant. Però em vaig casar, vaig batejar els meus fills i m’avergonyeixo de les paraules de qui hauria de ser el meu pastor. Monsenyor Bergoglio no hauria hagut de dir que l’enveja del dimoni és la que està dins d’aquesta llei».
