El Ministeri de Sanitat proposarà en el consell interterritorial que se celebra a Palma de Mallorca que les pastilles anticonceptives d’última generació – amb menys efectes secundaris i que redueixen la síndrome premenstrual -, així com l’anell vaginal i els pegats hormonals, siguin cofinançats i inclosos en el Sistema Nacional de Salut (SNS) com altres fàrmacs.
És a dir, que la usuària només en pagui el 40%. A més, l’últim esborrany de l’estratègia nacional de salut sexual i reproductiva deixa la porta oberta al finançament total en alguns casos i per a col·lectius amb escassos recursos, al precisar que «es millorarà a accessibilitat universal».
La proposta, que desenvolupa la recent llei de l’avortament, deixa en mans del Govern i de les autonomies la concreció dels anticonceptius i les marques a finançar, que es recollirien en un decret. Segons fonts sanitàries, l’estratègia, després de tres esborranys, està «més que debatuda i acordada», però tot i així pot originar el rebuig de les autonomies governades pel PP, per raons morals i per l’elevat cost d’algunes mesures. El text no aporta memòria econòmica, però el diputat d’IU Gaspar Llamazares calcula que el finançament dels anticonceptius d’última generació costarà 100 milions d’euros a l’any.
Actualment, la majoria dels anticonceptius orals moderns no compten amb subvenció pública i les dones que els usen, al voltant d’1,8 milions, els han de pagar de la seva butxaca. Segons la Societat Espanyola de Contracepció, la sanitat pública només finança 6 dels més de 30 anticonceptius a la venda a Espanya. La majoria dels sufragats s’usen per tractar malalties androgenodependents en dones com l’acné pronunciat i l’alopècia. És el cas de la coneguda pastilla Diane.
La proposta del Govern no fa referència al finançament de la pastilla postcoit o de l’endemà. Tampoc al preservatiu – tot i que l’usa el 45,8% de la població (l’any 2009 se’n van vendre 124 milions) i prevé infeccions de transmissió sexual -, ja que no es considera un medicament i ja hi ha polítiques que en fomenten l’ús. De fet, se’n reparteixen gratuïtament durant algunes campanyes.
L’estratègia recull, a més, dos aspectes polèmics que poden suscitar el rebuig dels consellers del PP. Per un costat, tal com exigia la llei de l’avortament, proposa que tots els professionals sanitaris estudiïn la pràctica clínica de la interrupció de l’embaràs. Per un altre, preveu que «es potenciï» en l’àmbit escolar «l’educació sexual en la infància i adolescència».
