Ha arribat el moment, segons el Govern i l’oposició, de fer un pas endavant i deixar de considerar els fills i filles de les dones maltractades víctimes col·laterals. No es pot perdre més temps. Els fills i filles són víctimes directes de la violència masclista, pateixin o no els maltractaments, i les conseqüències per a ells són terribles, segons els experts.
D’aquí ve que el president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, es comprometés a satisfer la demanda de les oenagés a l’anunciar un pla que donarà resposta a les necessitats dels menors i que comportarà l’ampliació dels instruments de protecció dels nens i nenes que conviuen dia a dia amb abusos.
La iniciativa governamental preveu campanyes de sensibilització «per fer visibles» les víctimes menors, la realització d’un estudi sobre la magnitud del problema i l’extensió als fills i filles de la valoració forense que fins ara reben només les maltractades, perquè els jutges decideixin si cal que es dicti una ordre de protecció per a ells i elles.
L’Executiu estudia, a més, atendre la petició del Congrés perquè, en els casos en què el contacte amb els pares afecti el normal desenvolupament dels fills i filles, es limiti la pàtria potestat i el règim de visites.
La nova ministra de Sanitat, Leire Pajín, va afirmar que, malgrat la desaparició del Ministeri d’Igualtat, la lluita contra els atacs masclistes «ha sigut i serà» una prioritat governamental. Pajín es va mostrar disposada a treballar «colze a colze» amb tots els partits perquè la lluita contra aquesta xacra «és una tasca conjunta».
No obstant, no va atendre la petició del PP i CiU de modificar la llei integral perquè els nens i nenes figurin com a subjectes actius de les mesures de protecció que recull la norma. «Ja n’hi ha prou de no reconèixer-los. Estem perdent el temps», va etzibar la diputada popular Sandra Moneo a la ministra.
Les organitzacions de suport al menor i a les dones maltractades no comparteixen la petició de l’oposició. «No és imprescindible canviar la norma, n’hi ha prou que les mesures de protecció que contempla s’apliquin també als nens i nenes», va explicar Yolanda Román, de Save the Children.
L’experta demana als polítics que «no s’enredin» en canvis normatius, sinó que treballin per proporcionar més recursos i que en la xarxa assistencial, policial i judicial «no es deixin de banda els menors», sinó que se’ls atengui igual que s’atén les seves mares.
La presidenta de la Fundació Ires, Montserrat Tohá, una de les poques oenagés que atenen les maltractades i també fan un treball específic amb els seus fills i filles, comparteix aquest diagnòstic. Tohá considera que no només cal preocupar-se de la protecció i l’atenció psicològica dels nens i nenes, sinó també «de reforçar el rol de les seves mares, de vegades invalidat després de la violència».
I Yolanda Besteiro, de la Federació de Dones Progressistes, opina que el més urgent és que s’interrompi el règim de visites del pare sense esperar que hi hagi sentència.
