Somiaven convertir-se en Ventafocs i trobar el seu príncep blau, però han acabat sent víctimes d’explotació laboral i fins i tot sexual per part de les famílies que les han contractat d’empleades domèstiques.
Bayamonte encara no ha despertat del malson, tot i que per sort ara ja està fora de perill. «Em pegaven, em maltractaven cada dia», afirma aquesta filipina de 31 anys, de cos desnodrit i mans cremades, seqüeles de la llarga temporada que es va estar sota les ordres i els maltractaments dels senyors de la casa. Bayamonte és el que es coneix aquí com una petite bonne.
Segons explica, els membres de la família que la va contractar -formada per un matrimoni i un fill- orinaven damunt seu, l’agredien i la forçaven a netejar fins a l’últim racó de la casa. També l’obligaven a dormir fora del domicili, sobre un terra sense sostre, i la privaven de menjar o de medicar-se en casos de malaltia. La van tractar com un gos. Els seus últims quinze anys, els va viure pitjor que un obrer al servei d’un capatàs durant els anys de la febre de l’or i de la plata a l’Amèrica Llatina.
Al Marroc hi ha més de 600.000 menors que treballen d’empleades domèstiques. El cas de Bayamonte ha fet saltar l’alarma entre les associacions de defensa dels drets humans perquè es tracta d’un cas d’explotació laboral i sexual a una estrangera.
Al Marroc tenir a casa una petite bonne proporciona un plus d’estatus social. «Hi ha famílies que guanyen menys de 200 euros cada mes i que tenen una petite bonne per simple aparença», explica Najat Adib, presidenta de l’associació No toquis el meu fill.
«L’argument que ajuden la menor a sortir de la precarietat perquè li donen un sostre i un plat de menjar no serveix perquè l’educació pública és per a tothom i els nens estan obligats a anar al col·legi», assenyala, per la seva banda, Hadiya Riadi de l’Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH).
Que encara hi hagi moltes famílies de les zones rurals que venen les seves filles, d’entre 7 i 15 anys, perquè treballin al servei d’amos urbans «no escandalitza en aquest país», diu Riadi, que demana «presó» per als pares de la menor, per als que actuen d’intermediaris i per als senyors de la casa.
El cas de Bayamonte ha reobert el debat sobre l’explotació de les treballadores domèstiques al regne alauita, no solament perquè posa de manifest que les petites bonnes es multipliquen, sinó perquè a més aquesta mena de feina i els maltractaments s’estenen a la resta del col·lectiu subsaharià o d’alguns altres països en procés de desenvolupament.
Les S’msar (les dones intermediàries que recluten menors) han vist el gran negoci que suposa actuar d’interlocutores per a les milers de famílies que demanen una nena a qui se li paga la meitat que a una professional (entre 100 i 150 euros al mes), és més mal·leable i és més difícil que denunciï una violació o una agressió.
Segons Najat, «ben poques vegades una menor que ha sigut torturada recorre a l’associació o a la policia per denunciar-ho, però rebem trucades anònimes que s’ocupen de revelar una situació determinada i despleguem una delegació sobre el terreny perquè treballi en el cas fins a recuperar aquella nena».
Per visitar la jove Sane, de tan sols 14 anys, cal desplaçar-se fins a la zona acabalada de la ciutat de Mohamedia, a pocs quilòmetres de Casablanca. Com totes les petites bonnes, apareix en pijama, sabatilles i amb un mocador blanc sobre el cap que és el segell indiscutible de «la noia de la casa», a qui pots increpar, amonestar i ordenar tot el que et passi pel cap per menys de 180 euros al mes.
«Madame, madame, sí, madame», repeteix la noia. «¿I els teus pares, parles amb ells, els vas a veure al camp?», li pregunto en un primer i frustrat intent. Serà l’últim. La nena declina contestar si no ho consent abans la seva mestressa. El fenomen de les petites bonnes és sensible perquè implica «una violació dels drets humans -denuncia Hadiya-. No obstant això, tothom en té una perquè es veu normal».
Associacions com l’AMDH exigeixen una revisió de la legislació perquè «es penalitzi el treball infantil. És un crim contra la humanitat. Tenim casos de nenes violades per part dels fills de l’amo, embarassades que han sigut expulsades de la casa», comenta indignada Hadiya, que diu que està «tipa» de les campanyes de sensibilització al Marroc que, en lloc d’eradicar de soca-rel aquest fenomen, l’ha situat en el disparador.
