Per a diverses generacions d’argentins, llatinoamericans i també espanyols, va ser una veu que els va acompanyar durant la infància i més enllà. Maria Elena Walsh, la prolífica escriptora, poeta, compositora i cantant, autora de Manuelita, la tortuga i El brujito de Gulubú, va morir ahir a Buenos Aires als 80 anys.
Walsh, un dels grans referents de la cultura d’aquest país a partir dels anys 60, patia un càncer ossi des del 1981. La vida de Maria Elena va ser summament prolífica. Els seus llibres i cançons es van convertir en clàssics. Els discos van vèncer el pas del temps. Canciones para mirar, El país de no me acuerdo, Juguemos en el mundo, El sol no tiene bolsillos i Como la cigarra queden en el present com a documents d’un temps en què es barrejava l’esperança amb el temor incipient als ambients sinistres.
Aviat arribarien els anys de plom, de la dictadura militar. Enmig del silenci general, de la repressió i la censura, l’escriptora va ser una de les primeres intel·lectuals a donar la cara amb un article tan metafòric com implacable: En el país del jardín de infantes.
Walsh va ser una activa participant política amb el retorn de la democràcia. Va estar fortament compromesa amb el Govern de Raúl Alfonsín. El 2008 va publicar Fantasmas en el parque, una novel·la en clau autobiogràfica. Però, per sobre de tot, quedaran les cançons. «Crec que la gent segueix fent-les escoltar als nens i nenes perquè les consideren com una mena de tresor familiar», afirmaria. El 1997, els principals artistes argentins es van reunir per tornar-les a gravar. Joan Manuel Serrat no se’n va voler quedar fora i hi va sumar la seva veu.
