En quin moment de la seva vida va saber que es dedicaria a la pintura?
Sempre he dibuixat, de ben petita. A pintar vaig començar als dotze o tretze anys. Quan vaig haver de decidir la carrera que volia estudiar, en aquella edat, només sabia que havia de fer alguna cosa relacionada amb l’art o amb les lletres, i em vaig decidir per estudiar Belles Arts.
Quina tècnica prefereix?
Normalment pinto amb acrílic, però també ho faig amb aquarel·la.
Pinta al taller o busca inspiració a fora?
Prefereixo pintar al taller. La inspiració, no pots esperar a què arribi. És amb el mateix treball que et vas inspirant. Sí que és veritat que hi ha hagut èpoques que la vida m’ha trasbalsat més i llavors, he pintat més. Però la inspiració a mi no m’ha vingut mai si no és treballant.
Què sent quan pinta i què vol expressar amb els
seus quadres?
Hi ha quadres amb els quals m’he divertit molt i d’altres que m’ho he passat fatal. N’hi va haver un que el vaig llençar pel balcó, sort que no passava ningú! Però quan el quadre funciona tens una sensació molt plaent.
La restauració també forma part de la seva feina. Quines són les restauracions més importants que ha fet al nostre poble?
La més important és la restauració de les pintures de
Can Quer que es van trobar d’una manera molt curiosa.
Els propietaris volien arreglar la masia i l’Antoni Costa,
que és paleta però també pintor, mentre hi treballava li
va caure un regalim d’aigua a la paret, a l’eixugar-ho es
va endur el guix i llavors va veure que a sota el guix hi
havian unes pintures. Per mi és la troballa més important
que hi ha a Castellar. Són unes pintures d’estil barroc
que les vam poder restaurar. Primer les vam desencalar
i arrencar i després les vam muntar sobre fusta.
Crec que actualment estan a l’Arxiu d’Història de Castellar.
Hi ha un estudi publicat a la revista Plaça Vella
(núm 47) sobre aquestes pintures i sobre tot el treball
de restauració que hi vaig fer.
Per què cal conservar-les?
Perquè formen part de la nostra història, és el nostre patrimoni.
Si no es conserven, tot aquest patrimoni es perd
Vostè també fa pintura sobre vidre. Quin procés
té la seva decoració?
La pintura sobre vidre és molt diferent de pintar quadres,
el procés és bastant senzill i es fa amb un altre
tipus de pintura. Primer es dibuixa sobre el vidre, després
s’aplica el color i es posa amb forn. Llavors la pintura
es va alterant mitjançant l’escalfor fins que queda
vitrificada. La peça cuita ha de quedar amb el vidre
sense cap alteració i el color ha de ser cobrent, uniforme,
viu i brillant.
On prefereix pintar, sobre tela o sobre vidre?
Prefereixo pintar sobre tela, m’agrada més. Amb el vidre
més que pintar és omplir una superfície, ha de quedar
llisa. No pots fer ni ombres, ni gruixos, ni tonalitats.
Sobre tela et permet un tipus de pintura més lliure, i
hi participa més l’ànima de l’artista.
Els materials que s’utilitzen són els mateixos per
pintar sobre tela que per pintar sobre vidre?
No. Sobre tela pots pintar amb acrílic, amb oli, amb
gouache. Sobre vidre has de pintar amb uns pigments
que són especials perquè han de resistir temperatures
que arriben fins a 500 graus.
Com es comença un quadre?
Primer has de tenir clar què vols expressar i tenir una
idea d’allò que vols fer. Una vegada has buscat el tema,
ho has de posar a la mida de la tela, d’això se’n diu encaix.
Com podem aprendre a gaudir d’una obra d’art?
Veient molta pintura i coneixent-la. Quantes més coses
coneixes d’un tema més t’agrada. Primer has de tenir
la predisposició i després el coneixement. Amb això em
passa una cosa molt curiosa, jo faig classe un cop a la
setmana a gent gran i m’ha passat amb molts alumnes
quan comencen que diuen que l’aquarel·la no els agrada
i quan ja en saben més, canvien d’opinió.
Quin consell donaria als futurs artistes?
Pinteu molt i no us importi si està bé o malament. Pintar
molt i passar-ho bé, sense capficar-s’hi. No tenir por,
la por paralitza. Per tant pinteu lliurament.
Entrevista publicada a la Revista d’ensenyament de Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall.
