Va començar a l’AVAN com a vocal d’esclerosi múltiple.
Després de 15 anys treballant per a persones
afectades, com ella, amb patologies neurològiques,
ara, és la responsable de l’associació a Castellar.
Des de quan forma part de
l’Associació Vallès Amics de la
Neurologia (AVAN)?
Als 38 anys em van detectar esclerosi
múltiple. Unes quantes persones
que estàvem afectades neurològicament
vam fer una petita
associació a Terrassa junt amb el
neuròleg Miquel Aguilar. I així va
néixer l’AVAN fa 15 anys.
I com es va iniciar l’AVAN a
Castellar?
Ens van donar una sala al Casal
Catalunya per utilitzar-la una
vegada a la setmana i vam insistir
fins que ens van deixar l’espai
a la plaça Major, que es compartit, però que fem servir tres dies a
la setmana.
Què suposa per a la vila tenir
un punt de l’AVAN?
El que volem és afavorir a tota la
gent que té malalties neurològiques:
alzheimer, parkinson, esclerosi
múltiple, ictus, danys cerebrals…
A Castellar hi ha bastant
gent jove afectada i molta gent
gran, però com són malalties poc
conegudes molts dels que les pateixen
es queden a casa, no volen
sortir. L’AVAN els ofereix estar
més a prop de la gent del carrer i
tenir més qualitat de vida.
Quantes persones en formen
part a Castellar?
Són sòcies 42 famílies però aquí
a Castellar hi ha unes 300 persones
afectades amb alguna malaltia
neurològica.
Quins serveis ofereix l’entitat?
Estem al local compartit de la
plaça Major els dilluns, dimecres
i divendres de 10 a 13 hores i de
16 a 19 hores: Als matins una treballadora
social dóna informació
i assessorament, fem tallers
de memòria, per gent malalta i
per gent que no ho està, també hi
ha intervenció psicològica individual,
grups d’estimulació, ajuda
per a familiars…
I a les tardes?
Fem el racó del soci: ens reunim
diverses persones amb malalties
diferents. El que vull aconseguir
és fer grups segons les patologies,
perquè es comprenguin bé. Tenim
molts projectes de futur però
necessitem més malalts i més
socis per tirar-los endavant.
Com li canvia la vida a un malalt
que forma part de l’AVAN?
Els millora la vida. Jo mateixa
em poso d’exemple. Fa set anys jo
anava amb crosses i cada 15 dies
em posaven corticoides durant
tres hores. L’activitat que he
desenvolupat aquí m’ha ajudat
molt, per això ara intento traslladar-
ho a d’altres.
Què trobaran aquí a part de psicòlegs
i treballadors socials?
Fem grups d’ajuda mútua sense
cap professional, parlem entre els
afectats i això suposa tenir qualitat
de vida. Molta gent no trenca la
barrera de dir que tenen una malaltia.
A la que trenquen la barrera i
venen aquí, tenen més suport emocional,
s’apuja l’autoestima.
Qui pot formar-ne part i què
ha de fer?
Has de ser una persona voluntariosa,
no cal ser malalt. Ara estem
fent un treball amb el Punt Jove de
la vila per a que la gent jove vingui
a ajudar. I la gent més adulta pot
fer aportacions econòmiques. La
quota és de 150 euros a l’any, però
si realment una persona no pot
apuntar-se ni ser sòcia, però ho
necessita, treure’m els diners d’on
sigui. Les persones malaltes no s’han de trobar soles.
Un tret principal del seu caràcter?
Lluitadora
Un defecte que no pot dominar?
Sóc molt nerviosa
Qui voldria haver estat?
Quan sigui gran ja t’ho diré
Quin animal seria?
Un ocell, un animal que vola
La seva paraula preferida?
carinyo
Quin plat li agrada més? Patata amb mongeta tendra i xai
Músic preferit?
Joan manuel Serrat
Un color?
El blau cel
Un llibre?
‘2.000 maneras de subir el ánimo’
Una pel·lícula?
‘Memòries d’Àfrica’
Un comiat?
Fins ara
Text de Cristina Domene
Responsable d’AVAN a Castellar
Imatge: JOSEP GRAELLS
