Dues periodistes xilenes es van proposar més que un manual per a una cobertura amb perspectiva de gènere, una creació col·lectiva, consensuada entre periodistes de diferents àmbits, i van construir aquest manual destinat al periodisme d’aquest país.
Malgrat la feina que estan fent les organitzacions de dones i altres institucions preocupades per les problemàtiques de gènere, encara queda molt de camí per recórrer en matèria de conscienciació i compromís per part dels mitjans de comunicació.
En aquest camí, organitzacions de Xile aposten per un canvi i no només generen eines sinó també vincles per poder tenir contacte amb els i les periodistes interessats en la qüestió.
A finals de novembre de 2010, es va presentar la publicació Per un periodisme no sexista. Pautes per comunicar des d’una perspectiva de gènere a Xile, una inicitiva de les periodistes Victoria Uranga, de la Càtedra Unesco de la Universidad Diego Portales, i Claudia Lagos, del Programa de Libertad de Expresión de la Universidad de Chile. Un dels aspectes destacats d’aquesta publicació és que va rebre l’aportació de l’experiència i els coneixements de diferents periodistes.
“Malgrat que a Xile existeix una tradició important de feines que exploren les relacions entre mitjans i gènere, els últims anys ens vam unir diferents organitzacions per sumar-nos activament a la campanya anual de la UNESCO d’equitat als mitjans.
El 2009 vam fer a la Universidad Diego Portales un estudi que explorava la percepció i la gestió d’informació que tenien les escoles de periodisme a Xile i els mitjans de comunicació sobre periodisme amb perspectiva de gènere. I el resultat va deixar en evidència la gran manca d’informació i de formació que existia. Per això la publicació és una resposta i una proposta a tot això», va comentar Uranga, una de les autores.
La presentació d’aquest llibre va comptar amb la presència de periodistes reconeguts en mitjans televisius i va convocar la cobertura d’altes mitjans que es van interessar per aquesta proposta. Després d’aquest impacte, les repercusions van anar relacionades amb l’apertura al diàleg.
«Essencialment ha generat noves converses. La nostra proposta convida els i les periodistes a obrir-se a fer preguntes sobre les diferents opcions i conseqüències que implica treballar el periodisme amb perspectiva de gènere. Com que no és dogmàtic, no diu que sí ni que no, ofereix un camí actiu per actuar a consciència i amb responsabilitat», va afegir Uranga.
La proposta és reflexionar sobre el procés de construcció de les notícies. Des de fa alguns anys hi ha senyals d’avanços sobre aquesta qüestió. No és un fet menor que, el 2009, el Col·legi de Periodistes inclogués a les conclusions del XIII Congrés Nacional Ordinari Periodisme i democràcia al Xile del Bicentenari, diferents recomenacions per promoure la formació en perspectiva de gènere dels i les periodistes nacionals.
El Monitoratge Global de Mitjans 2010 Qui figura a les notícies, realitzat a 108 països, va donar a conèixer que només el 24% de les persones que hi surten són dones. Segons l’informe del Desenvolupament Humà del PNUD de Xile (210) titulat Gènere: Els reptes de la igualtat, planteja que moltes persones reconeixen que hi ha hagut canvis a favor d’una major igualtat de gènere.
No obstant això, «un 40% dels homes i un 50% de les dones pensen que la relació entre ells és molt i bastant desigual». L’èmfasi es posa en el procés noticiós, la selecció de les fonts, l’ús del llenguate i de les imatges, els estereotips de gènere a la premsa… Per això, més enllà de la reflexió, aquesta publicació es proposa fer arribar suggeriments de feina al periodisme xilè i ofereix un glosari, una guia de fonts i organitzacions i bibliografies per aprofundir els temes posats en discusió.
La publicació d’aquest manual va tenir el supor de l’Oficina Regional d’Educació per a Amèrica Llatina i el Carib de la Unesco, la Càtedra Unesco-UDP Mitjans de comunicació i participació ciutadana, el Programa de Llibertat d’Expressió de la Universitat de Xile i el Col·legi de Periodistes de Xile.
La idea de crear una xarxa de periodistes de gènere a Xile està pendent des de fa anys. La Fundació Isis Internacional va encarar aquest repte el 2005 i, si bé es va reunir amb un grup de periodistes, la manca de fons i incentius per a la continuiïtat d’aquesta xarxa van fer que el compromís inicial desaparegués.
El juliol de 2009, aquesta organització va fer el taller Com abordar notícies de violència contra les dones des d’una perspectiva de gènere, al qual foren convidades les periodistes de la Xarxa Internacional de Periodistes de Gènere, Sara Lovera i Gabriela Barcaglioni.
Lovera va parlar de la naturalesa comercial dels mitjans de comunicació i de la possibilitat de, al mateix temps, cobrir altres tipus de notícies. Per la seva banda, Barcaglioni va exposar el monitoratge de mitjans que va realitzar a partir d’articles periodístics argentins i xilens.
El resultat fou la formació d’un grup de periodistes del centre i sud d’aquest llarg país, amb les quals encara es manté el contacte. Malgrat tot, continua pendent la creació d’una xarxa que agrupi, enforteixi i sostingui l’esperit i la possiblitat d’especialitzar-se en temàtiques de gènere.
Al taller hi van participar vint-i-cinc periodistes de Santiago, Valdivia, Puerto Montt, Temuco i Valparaíso. També hi van assistir, pagant ells el cost del viatge, periodistes d’Argentina, Mèxic, l’Estat espanyol i Brasil. I es van rebre consultes d’interès des de Veneçuela, Colòmbia i Perú per a assistir al taller.
Això mostra la necessitat del periodisme d’acostar-se a aquestes qüestions i de l’interès de començar a treballar des d’una perspectiva de gènere. Les experiències en aquest sentit en altres països animen bastant sobre la força i el poder d’organització aconseguit a partir de la unió d’experiències i de la feina feta. Un pas a seguir per Xile.
