Ho ha dit Gloria Steinem, una de les feministes més destacades dels Estats Units: «Progrés i retrocés tendeixen a anar junts i s’ha d’aprendre a acceptar els retrocessos, ja que constaten que hi ha hagut progressos». La cita es reprodueix aquests dies quan es parla dels Oscars.
Fa un any, Kathryn Bigelow feia història al convertir-se en la primera dona guanyadora del màxim premi de l’Acadèmia de Hollywood en la categoria de direcció per En terra hostil . Mentre dones en la política nord-americana feien miques l’anomenat sostre de vidre, ella posava fi al sostre de cel·luloide. Però si algú s’esperava que la indústria deixés que altres seguissin aquest camí, s’haurà de continuar esperant. Si més no de moment.
Només quatre dones que s’han col·locat al darrere de la càmera en llargmetratges seran diumenge al Kodak Theater de Los Angeles: Lisa Cholodenko, directora de Los chicos están bien; Debra Granik, de Winter’s bone; Lucy Walker, la documentalista que ha creat Waste land, i Susanne Bier, amb la pel·lícula In a better world com a candidata a l’Oscar al millor film de parla no anglesa, representant Dinamarca.
Les dues primeres han portat les seves obres fins a la llista de 10 nominades a millor pel·lícula. També, a les de millor guió (original en el cas de Cholodenko i adaptat en el de Granik) i a dues nominacions més pel treball dels seus intèrprets. Tot i així, cap dels seus noms se sentirà en la categoria de direcció, on en 83 anys només s’han pronunciat els de Lina Wertmüller, Jane Campion, Sofia Coppola (aquest any obviada per Somewhere) i Bigelow.
Els realitzadors de Toy Story 3, Origen i 127 horas, candidates a millor pel·lícula, tampoc han passat el tall de només cinc aspirants a l’estatueta a director, però el cas de les dones porta a reflexionar sobre el continu domini masculí a Hollywood, on la preponderància d’homes blancs en els càrrecs executius dels grans estudis es tradueix en un ambient menys amistós envers projectes femenins del que es respira en estudis més petits i en festivals com l’independent Sundance. Ho ha dit Cholodenko: «Els diners continuen sent la meta» a Hollywood i potser el que hi ha «no és sexisme, sinó diferència d’interessos».
Fa poc el Centre per a l’Estudi de les Dones en Cine i Televisió de la Universitat de San Diego va publicar el seu informe anual sobre llocs de treball femenins en 250 de les pel·lícules de més èxit dels EUA. El 2010, segons les seves dades, les dones van representar el 16% de directors, productores i productors executius, guionistes i muntadors d’aquests títols, un descens de l’1% respecte del 2009.
En la categoria de direcció, el percentatge es va mantenir en el 7%, que és el mateix que l’any anterior, però representa una caiguda de dos punts respecte del 1998. Segons el centre, només tres de cada 100 executius a càrrec de la presa de decisions en els mitjans són dones.
«És dur, en tots els sentits», ha declarat Lucy Walker, alumna de la històrica documentalista Barbara Kopple i que aquest any va firmar, a més de Waste land, un documental sobre perills nuclears, Countdown to zero. «És difícil ser finançat i respectat, tenir confiança en un mateix i fins i tot escollir aquesta carrera si vols tenir família. No veig en què és més fàcil ser dona, si no és perquè disfruto el repte d’aportar una perspectiva diferent».
Hi ha directores, com la realitzadora de Crepuscle, Catherine Hardwicke, que ni tan sols busquen aquesta visió diferent, sinó provar que poden fer pel·lícules en gèneres als quals tradicionalment no se’ls associa (com va passar amb Bigelow i el cine bèl·lic). Hardwicke ha denunciat que ni tan sols se li va fer una entrevista quan va intentar proposar-se a l’estudi per dirigir The fighter, i «no obstant deixen que un home dirigeixi Sexo en Nueva York».
N’hi ha molts, malgrat els problemes, que anhelen més històries com les de Cholodenko o Granik, incloent-hi el guru dels guionistes Robert McKee, que en el seu bloc a The Hollwyood Reporter ha escrit: «Si hi ha alguna cosa que aquest món necessita en termes de narració és, per Déu, sentir el que les dones han d’explicar com a directores i guionistes».
