Segurament que un 8 de març no es del teu complert si no hi ha recordatori a Clara Campoamor. Enguany fruit que se celebra el centenari del dia Internacional de les Dones, la fabrica Nacional de Moneda y Timbre-Real Casa de la Moneda commemora l’efemeride fent una moneda de col.leció de 20 Euros de plata .
Fruit que també fa 80 anys de l’obtenció del sufragi universal a Espanya amb el lideratge de Clara Campoamaor , en el revers de la moneda hi ha reproduïda la seva imatge.
Per altra banda, demà dia 9 , a la TVE s’estrena la sèrie «sobre la historia de Clara Campoamor, la mujer que luchó incansablemente por la aprobación del sufragio universal» i basada en el llibre d’Isaías Lafuente, «La mujer olvidada . Clara Campoamar y su lucha poer el voto femenino».
Un projecte per a fer conèixer aquesta lluitadora pels drets de les dones que fou perseguida pel regim franquista, i que mai va poder tornar a Espanya des de l’exili. Només convertida en cendres després de la seva mort el 20 d’abril de 1972. L’autor del llibre considera que la memòria no ha fet tot el que es podia , per a recordar, de forma justa, a aquesta dona excepcional . Celebrem , en tot cas , que avui es trenqui una mica més aquest silenci .
Isaías Lafuente quan va escriure el llibre sobre Clara Campoamor recordo que deia que «que hem ecrit la història no hem mirat a les dones» . Ell ho va fer . És va fixar amb Clara Campoamor una de les dues diputades al Congres en aquell moment. Membre de la Comissió Constitucional republicana que va defensar de forma incansable – i amb èxit – el dret a vot per les dones a Espanya .
La pregunta que em faria avui , despres de 80 anys , fora : com viuria Clara Campoamaor la situació actual? . Que pensaria , avui, Clara Campoamor? Crec que recordaria que algunes coses que les dones han aconseguit als darrers anys , durant la República ja es van esdevenir . La Constitució del 1931 va reconèixer el vot . Però no només això : divorci , igualtat juridica , llei de l’avortament (redacció i aplicació a Catalunya) es va regular la investigació de la paternitat ….
Segurament li plauria veure on sóm . Lamentaria profundament el tall de 40 anys que van suposar una perdua per a les dones . 40 anys que ens van allunyar de l’espai public . 40 anys que malgrat estiguin lluny, son encara molt presents en el nostre relat cultural fruit que van entrar en el fons de la nostra societat . Generacions de dones anul.lades pel franquisme o marcades pel futur .
Per altra banda , crec que Clara Campoamaor ens felicitaria . Estaria contenta de veure la feina que han fet les nostres mares. Des de l’anonimat . Estaria contenta d’analitzar la lluita feminista per a la igualtat , el paper de les dones als governs municipals , en la política , els estudis , les lleis que s’han produït i l’equiparació legal que fa que el món ens miri ……..Certament , ens felicitaria .
També no obstant , sabria de les diferencies salaries, del sostre de vidre, de les dificultats per accedir a càrrecs de responsabilitat, de la violencia de gènere , de les morts en mans de companys i marits ….. i coincidiria amb el manifest del PSC de ni un pas enrere.
