Un gol li va faltar al Sant Gabriel per aconseguir la Final Four de la Copa de la Reina, la que hagués estat l’enèsima gesta d’un equip que ha trencat pronòstics al llarg de tota la temporada i que es va quedar a les portes del seu somni més bell, el de jugar la final a quatre de la competició del KO en la seva primera participació.
El 3-1 del partit d’anada va ser al final un marcador massa advers per a les noies del Sangra, que van portar la iniciativa durant gairebé tot el partit i que van tenir sobrades ocasions per voltejar l’eliminatòria davant una graderia lliurada que va animar com mai a les nostres noies, convençudes de la remuntada durant tot el partit i mereixedores de major premi al final del xoc.
Però la Real va saber administrar bé l’avantatge que portava de Donosti i, en un partit molt seriós enrere, va saber aguantar l’empenta final de les adrianenques, bolcades en els últims minuts sobre la porteria visitant a la recerca del gol que li hagués permès completar la gesta. En la recta final del xoc el Sangra va reclamar un possible penal que va poder canviar el signe de l’eliminatòria, encara que l’àrbitre no ho va concedir i la Real va mantenir el seu mínim avantatge fins al final.
El xoc va arrencar amb respecte per part dels dos equips. Les locals eren conscients que necessitaven dos gols, però la prudència per tal d’evitar que un gol de les donostiarres els va fer mantenir la guàrdia en els primers 45 minuts, llançant-se a l’atac de manera més clara en la segona meitat, mentre que la Real va jugar durant bona part del partit esperant enrere i administrant la renda sumada en el partit d’anada.
Malgrat tot, el Sangra va comptar amb ocasions durant la primera meitat, amb una Marta Cubí molt activa en atac i amb Baudet confirmant l’excel·lent moment de forma amb el qual ha tancat el curs. La sort de les locals va poder haver canviat a la mitja hora de joc, quan la pròpia Baudet va estavellar un poderós xut en el travesser que va poder estrènyer l’eliminatòria ja en la primera meitat, però la sort va ser esquiva en aquesta ocasió per a les locals i es va arribar al descans amb empat a 0 en el marcador.
Ja en la segona meitat, el Sangra va sortir a per totes i d’aquesta insistència va arribar el gol. Villagrasa va sorprendre a la rereguarda donostiarra amb un poderós llançament des de fora de l’àrea, just després d’avisar amb un segon xut al travesser que va escenificar el setge a la porteria visitant per part de les noies de Pedro Martín.
Amb el Sangra bolcat a dalt – Baudet va tenir el 2 a 0 poc després – la Real va aprofitar una de les seves poques oportunitats de gol i va signar l’empat a través de Zelaia, que es va aprofitar d’una indecisió entre Marina i la seva defensa per tornar a posar costa amunt el pas a la Final Four a les locals.
Lluny de desanimar-se, el Sangra va buscar l’heroica fins al final i, amb l’embranzida de la graderia, va fregar la gesta. Baudet va posar el 2-1 en el marcador que deixava el somni a un gol a cinc minuts del final. El Sangra es va lliurar al rush final amb el desig d’aconseguir el gol que forçava la pròrroga, però la sort va ser esquiva i, en la seva última ocasió, la rematada de Cristina es va marxar alt per poc, deixant a la Real en la Final Four i al Sangra molt a prop del seu somni.
No es va aconseguir, però res entela la inoblidable temporada de l’equip revelació de la temporada.
