«Vull llançar un missatge molt clar a les empreses d’Europa: més dones en llocs de responsabilitat vol dir millors negocis», va destacar la vicepresidenta de la Comissió Europea i eurocomissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania. «Desestimar l’aportació de la meitat de la població és una estupidesa», va sintetitzar Viviane Reding, que no es considera feminista, sinó realista. Autoregulació o quotes obligatòries de gènere, aquesta és la qüestió.
Reding impulsa una sèrie de mesures perquè les empreses europees que cotitzen en borsa es comprometin a incloure dones en els seus consells. En principi, de forma voluntària, encara que si el 8 març de 2012 no es registra un «progrés significatiu», es podria optar per un sistema de quotes obligatori.
Segons les estadístiques de la Unió Europea, només el 12% dels membres de consells d’administració de les grans companyies europees són dones, i en el 97% dels casos el consell és presidit per un home. «El 8 de març del 2012, la Comissió Europea avaluarà si hi ha hagut un progrés significatiu», va dir la comissària comunitària Viviane Reding. Les destinatàries de l’ultimàtum són les empreses europees que cotitzen en borsa.
En principi, Reding aposta per l’autoregulació, promovent a les empreses que cotitzen en borsa a signar un compromís, encara que fins ara només dues empreses l’han rubricat: la francesa de perfums Guerlain, i la consultora barcelonina FES.
L’autoregulació ha resultat inútil en altres casos, com per exemple a Noruega, perquè qui seleccionen personal en l’alta direcció solen ser homes, que tendeixen a seleccionar candidats en els seus nuclis d’influència, on majoritàriament hi ha homes.
La imposició de quotes obligatòries si va portar bons resultats, perquè les empreses van haver d’esforçar-se per atendre el talent femení que sempre van tenir a prop. Si el 60% dels graduats d’universitats són dones, les quotes són tan sols una lleugera empenta perquè els alts directius ampliïn la seva visió perifèrica i comencin a considerar les talentoses dones que des de fa anys estan a prop.
«Hem d’utilitzar tot el talent disponible en les nostres societats per assegurar que l’economia europea s’enlairi», ha apuntat sobre això la mateixa Reding en una entrevista de Maria Pau López per a La Vanguardia.
«Crec que l’autoregulació pot produir canvis, si és creïble, efectiva, i es dóna a tot Europa. Ho vaig dir al març quan vaig anunciar els meus propòsits, i ho repeteixo ara: si en un any no hem vist canvis, és a dir, si l’autoregulació fracassa, estic preparada per prendre mesures a nivell d’Unió Europea», va anticipar.
I parlant a títol personal les seves declaracions van ser encara més clares: «Considerar a les dones ciutadanes de segona categoria és simplement injust. A més, sóc molt realista, i desestimar l’aportació de la meitat de la població és una estupidesa».
Les quatre edicions de l’informe de la consultora McKinsey asseguren que les empreses amb diversitat en la seva cúpula aconsegueixen resultats millors.
L’edició de 2010 de l’informe McKinsey, on van ser consultats 1.500 executius a tot el món, sosté que per a la diversitat de gènere en l’alta direcció d’empresa hi ha alguns obstacles: la distribució inequitativa del treball domèstic, que sol recaure en la dona, la disponibilitat horària absoluta i el presentisme total en què es basa el model de treball, i la dificultat de moltes dones per promocionar les seves aptituds i èxits.
Durant aquests mesos, Reding pretén «donar una última oportunitat a l’autoregulació». Prefereix apel.lar primer a la creativitat de les empreses: «El que compta per a mi és el resultat. El meu objectiu és que la presència de dones en consells d’administració de les grans empreses europees que cotitzen en borsa arribi al 30% el 2015, i el 40% el 2020″. Si aquests objectius no es compleixen en el termini d’un any, serà el torn dels legisladors per ser creatius.
Reding no està sola. La cap de la unitat d’Igualtat de Gènere, Daniela Bankier, es pregunta com es defineix la paritat: «Per què el 40% i no el 50%?», interroga. Segons les seves informacions, en un grup es necessita almenys un 30% de presència per promoure que determinat col.lectiu no es comporti com una minoria.
En el cas de les dones, representen el 60% dels llicenciats universitaris de la UE, i no obstant això aquest volum no es plasma en la presa de decisions en l’economia. «Aquí hi ha una pedrera de talent que necessita ser empesa perquè aflori, ara es malgasta aquest talent. La igualtat de gènere té impacte econòmic. No és només una qüestió de justícia o equitat, encara que també això sigui important», va explicar.
«No sóc el tipus d’eurocomissari feminista, però quan s’analitza la societat europea, es veuen diverses coses. Gairebé el 60% dels llicenciats universitaris són dones que, un cop formades, s’evaporen, desapareixen. La nostra economia les necessita, és un malbaratament. A més, tenim una societat més envellida; necessitem que les dones participin en el creixement», va marcar Reding.
