Almenys quatre dones militars – dos caps i dos caps primers – de la unitat de serveis de la base Cid Campeador, a Castrillo del Val (Burgos), les úniques que gaudeixen de reducció de jornada per la cura dels seus fills/es, han perdut el dret a l’exoneració de guàrdies associat a l’anterior.
La pèrdua d’aquest dret és conseqüència de la publicació, el passat 23 de febrer, d’una ordre de la ministra de Defensa, Carme Chacón, per la qual es “s’adapta a les noves circumstàncies” la regulació de 2006 sobre horari de treball, permisos i llicències dels militars, cosa que inclou la conciliació de la vida personal i familiar amb les obligacions del servei.
L’objectiu de la reforma era reforçar la protecció de les famílies monoparentals i incorporar a les Forces Armades el permís per paternitat de quatre setmanes, però les seves conseqüències semblen haver estat molt diferents.
Pocs dies després de la seva entrada en vigor, comandaments militars van ordenar revisar d’ofici les reduccions de jornada concedides a militars per a la cura de fills menors de 12 anys i van resoldre retirar drets ja adquirits.
Les quatre militars de Burgos mantenen la reducció de jornada, d’entre una i dues hores diàries, que comporta una reducció proporcional del sou (entre 150 i 200 euros per a una retribució total de 1.200 al mes), però no l’exempció de guàrdies que porta aparellada.
Fonts coneixedores del cas expliquen que l’obligació de fer guàrdies (de 48 hores de permanència a la caserna cada dos mesos i mig i caps de setmana cada cinc) buida de contingut la reducció de jornada i converteix en inútil el sacrifici econòmic que suposa.
Es tracta, a més, en tres dels casos, de dones les parelles de les quals també són militars i surten de maniobres o participen en missions a l’estranger. Encara que Defensa ha posat en marxa un programa de guarderies en les bases, en Castrillo del Val, amb uns 2.500 efectius, no hi ha cap i els militars tampoc reben ajuda amb aquest fi.
Per retallar aquest dret, el coronel s’ha basat en que l’ordre de Defensa li permet reconsiderar l’exoneració de guàrdies prèviament concedida, “si les necessitats del servei es veiessin afectades per circumstàncies sobrevingudes” i sempre de manera motivada, el que li atorga un ampli marge de discrecionalitat.
Les quatre militars han presentat un recurs en què al·leguen que les dades aportades pel cap de la unitat són inexactes. Tant que saltava a la vista, ja que va argumentar que dels 25 caps o caps primers només 16 tenien reducció de jornada i tres estaven de baixa mèdica.
El cap de la subinspecció de l’Exèrcit de Valladolid va rebutjar els seus arguments al·legant que l’evident error en els comptes del coronel no tenia rellevància, de manera que les militars presentaran un recurs davant els tribunals.
El que no s’ha aclarit és què “circumstàncies sobrevingudes” es van produir entre el 3 de febrer de 2011, quan se li va concedir la reducció de jornada i l’exoneració de guàrdies a una de les militars, i el 14 de març, quan es va iniciar el procediment per retirar-li la segona.
Si les circumstàncies del servei no ho permetien, el coronel va haver de denegar l’exoneració de les guàrdies al febrer, ja que així ho contemplava la normativa anterior. Però va preferir aprofitar la “circumstància sobrevinguda” que suposava l’ordre de Chacón.
Un portaveu de Defensa va assegurar que l’objectiu de la reforma era acabar amb alguns abusos, entre els quals no va incloure a les militars de Burgos. Va afegir que el coronel va obrar d’acord amb la llei, segons un informe jurídic elaborat, paradoxalment, per una dona militar.
