Wimbledon 2011 serà probablement recordat, en el seu vessant femení, com el torneig de les ova. De les vuit quartfinalistes, la meitat tenien un cognom amb la terminació que en els països d’Europa oriental distingeix les dones dels homes: l’eslovaca Cibulkova, la búlgara Pironkova i les dues finalistes, la russa Xarapova i la campiona, la txeca Petra Kvitova (Bilovec, 1990).
Més que una coincidència, es tracta del reflex d’un tennis femení cada vegada més dominat per dones de l’Est d’Europa: entre les millors vuit també hi havia la bielorussa Azarenka i l’alemanya Lisicki. Potents físicament – totes ronden els 180 cm menys Cibulkova – i amb un servei fort, a Anglaterra no hi va haver espai per a les baixetes Schiavone i Na Li, finalistes a Roland Garros.
La campiona Kvitova respecta el patró d’aquesta nova onada, però amb una arma més: la seva poderosa esquerra. I se significa com l’hereva de Martina Navratilova, malgrat les diferències en el seu estil de joc.
Kvitova (183cm i 70kg) va ser la tercera millor servidora del torneig. Els seus 36 aces al llarg de tota la competició només van ser superats per Serena Williams (38) i Lisicki (44). La seva característica principal, però, és l’esquerra letal amb la qual trasbalsa als seus rivals i que, amb la seva procedència, no pot eximir de la comparació amb Martina Navratilova.
Les semblances no acaben en aquests dos detalls, com la campiona txeca nacionalitzada nord-americana, Kvitova ha aixecat el seu primer Grand Slam a Londres i, sempre calcant les petjades de la seva famosa predecessora, ho ha fet amb 21 anys. Unes analogies afalagadores per a la número vuit del circuit femení, si es pensa que s’està parlant d’una llegenda, guanyadora de 18 Grand Slam, la meitat sobre l’herba britànica.
Kvitova va arribar a conèixer a Navratilova l’any passat, després d’accedir a les semifinals de Wimbledon, el que havia estat, fins avui, el seu millor resultat en un gran. Aquesta setmana va tornar a xerrar amb ella i Navratilova no va escatimar elogis cap a la seva suposada hereva. «Ja està preparada per guanyar Wimbledon, gràcies al domini que té en el primer servei», va dir la veterana. No es va equivocar.
La jove txeca, però, no mira cap al passat quan ha de descriure el seu joc, sinó al circuit masculí. Aquí estan Federer, que admira per la seva elegància i pel seu sorprenent palmarès (16 títols grans), i l’argentí Del Potro, a qui li agrada comparar. «Pla i ràpid. Del Potro juga com jo i jo joc com ell», va afirmar recentment la tennista. Amb quatre tornejos WTA i, des de fa poques hores, un Wimbledon a la butxaca, Kvitova pot començar a parlar d’ells com a companys d’èxits.
