L’estadística és reveladora. Encara que la presència de dones en tots els sectors relacionats amb l’Administració de Justícia s’ha multiplicat en les últimes dècades, en els òrgans de direcció la seva absència és aclaparadora.
Així ho van posar de manifest les deganes d’escoles d’advocats convidades pel Col.legi d’Advocats de Màlaga per debatre sobre els reptes de l’advocacia en el segle XXI.
Entre els jutges i magistrats les xifres parlen per si mateixes. A la franja d’edat compresa entre els 31 i 40 anys, les dones són el doble que els homes – 936 dones davant 481 homes -, mentre que entre els 41 i els 50 anys la proporció s’equilibra (843 dones i 873 homes). En total, a 1 de gener de 2010 hi havia 2163 dones entre els 4536 jutges i magistrats censats a Espanya.
No obstant això, en òrgans com el Tribunal Constitucional, les dones es redueixen a dos d’un total de 12 magistrats, al Suprem a 9 de 105, i amb prou feines hi ha 1 entre els 17 presidents de tribunals superiors de Justícia. Quant al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), només 7 dels 20 vocals són dones.
Una cosa semblant succeeix en els òrgans de decisió de la Fiscalia. En el Consell Fiscal, per exemple, són només 5 les dones en un plenari compost per 16 fiscals.
«Mentre la dona accedeix a llocs als quals s’arriba mitjançant proves objectives, com una oposició, no té problemes. La qüestió varia substancialment quan la decisió d’acceptar a una persona o una altra en determinat òrgan decisori es basa en factors subjectius, és allà on les dones es topen amb el sostre de vidre«, manté Victòria de Pablo, degana del Col.legi d’Advocats de La Rioja.
De Pablo, que ha ofert una conferència sobre la sanitat pública, la dona enfront l’Administració i la conciliació familiar dels advocats, ha subratllat que «tot i una clara feminització de la Justícia espanyola, evident entre advocats, fiscals, jutges i procuradors, la franja d’edat en la que elles estan més presents segueix sent la inferior als 40 anys«. No obstant això, De Pablo ha reiterat que aquestes xifres es refereixen als «nivells inferiors de l’Administració de Justícia».
La mateixa realitat dels col.lectius que agrupen els advocats és una mostra d’aquesta dicotomia. De 83 col·legis d’advocats, només 6 estan dirigits a Espanya per dones deganes. «La realitat professional no coincideix amb la representativa», mantenen lletrades com Victoria Ortega Benito, secretària general i consellera electiva del Consell General de l’Advocacia Espanyola des de fa tot just uns mesos. Fins a la seva arribada al càrrec, el febrer d’aquest any, no hi havia cap fèmina en aquest òrgan. «Estem en la confiança que no sigui l’última», feia broma aquesta setmana a Màlaga.
La resta de les assistents a la jornada tenien perfils molt semblants. Passava amb Maria del Carmen Pérez Cascales, degana del Col.legi d’Advocats d’Elx, primera dona degana de la Comunitat Valenciana, i primera presidenta del Consell de l’Advocacia Valenciana. I amb Milagros Fuentes, degana del Col.legi de Santa Creu de la Palma, i primera dona en exercici d’aquesta escola, després de 105 anys d’activitat de la institució col·legial.
