Donar a les dones accés gratuït a anticonceptius de llarg termini després d’un avortament permetria evitar la pèrdua d’un segon embaràs.
Un estudi realitzat a Nova Zelanda va trobar que menys del 6 per cent de les 510 dones a les quals se’ls van oferir anticonceptius sense càrrec en una clínica i van utilitzar un DIU va patir un nou avortament en dos anys, comparat amb el 13 per cent de les que prenien la píndola i el 17 per cent de les que optaven pel preservatiu.
Això, segons els autors, suggereix que hauria de promoure’s l’ús d’anticonceptius d’acció prolongada després d’un avortament. «Als Estats Units, l’accés generalitzat al DIU sempre va tenir barreres com el cost, la manca d’entrenament dels que han de posar-lo i la confusió en pacients i metges», escriuen Sally Rose i la doctora Beverley Lawton, de la Universitat d’Otago, en Wellington, a American Journal of Obstetrics and Gynecology.
L’estudi apareix després d’una proposta de l’Institut de Medicina dels Estats Units que els asseguradors cobreixin els mètodes anticonceptius, que va ser aprovada per les autoritats sanitàries. L’institut recomanava també no aplicar co-pagaments per promoure el seu ús.
Els DIU, que costen entre 500 i 1.000 dòlars, tenen una efectivitat del 99 per cent, segons l’entitat Planned Parenthood (Paternitat Planificada). Duran fins a 12 anys.
En l’estudi, els investigadors van oferir optar entre diversos mètodes a dones que havien tingut un avortament. Als sis mesos, se’ls va preguntar quin mètode havien utilitzat. Una de cada 10 va patir un nou avortament a la clínica en dos anys. Les usuàries de DIU tenien un 64 per cent menys de possibilitats de tornar a tenir un avortament que les usuàries de la píndola.
Els DIU i els dispositius similars «poden reduir els embarassos no desitjats i, per tant, els avortaments«, va dir Adam Sonfield, de l’Institut Guttmacher a la ciutat de Washington. Encara que es considera que el DIU és el mètode anticonceptiu més efectiu, el cost de la seva col.locació sovint impedeix que moltes optin per utilitzar-lo, va dir Sonfield a Reuters Health. Amb el temps, acabaria costant menys que la píndola perquè dura molts anys.
Segons el doctor Joseph Speidel, que dirigeix el Centre per a la Salut Reproductiva Global Bixby, de la Universitat de Califòrnia a San Francisco, els embarassos no desitjats costen més de 10.000 milions de dòlars per any. De manera que reduir-los amb un millor accés a mètodes d’acció prolongada també disminuiria la despesa del sistema de salut dels Estats Units, ha indicat.
Col·locar un DIU pot tenir efectes adversos, com dolor moderat, rampes i canvis del flux menstrual. En el llarg termini, augmenta lleument el risc de tenir una infecció; poques vegades es pot córrer de lloc. Encara que menys d’una de cada 100 usuàries queden embarassades, les que ho fan tenen alt risc de perdre l’embaràs o de tenir part prematur.
Una alternativa és una vareta de la grandària d’un fòsfor (Implanon), que allibera hormones i s’implanta al braç. Dura fins a tres anys i costa entre 400 i 800 dòlars.
La doctora Suzan Goodman, de la Universitat de Califòrnia a San Francisco, ha opinat que oferir mètodes anticonceptius després d’un avortament té avantatges, com «alt nivell de motivació, poc malestar, seguretat que la pacient no està embarassada i menor càrrega per a la pacient i el sistema de salut».
