Cada vegada hi ha més gent consultant el telèfon mòbil. Una conseqüència de la proliferació de smartphones (telèfons intel•ligents) i del seu ús i abús és un augment de les consultes a centres mèdics per tractar l’addicció a aquests aparells, que de fet són autèntics ordinadors de butxaca. Pels especialistes, un dels inconvenients que tenen aquestes noves dependències és la dificultat de detectar-les. No afecten l’economia domèstica ni arruïnen l’addicte, de manera que el problema pot passar desapercebut. No obstant, acaba afectant el dia a dia i les relacions personals.
A la unitat de joc patològic de l’Hospital de Bellvitge s’observa amb expectació aquest nou fenomen que cada dia es fa més palpable. En l’actualitat el percentatge de persones que hi van per tractar la seva addicció a les noves tecnologies oscil•la entre el 9% i el 12% del total. En aquest camp hi entren videojocs, mòbils, internet… Però la quota d’addictes a internet va creixent progressivament i ja està en un 2%.
Contràriament al que es pugui creure, no es tracta d’un problema que estigui arrelant en l’adolescència, sinó que se centra en una forquilla al voltant de la trentena. Això no significa que gent d’altres franges d’edat pugui sentir-se fora de perill.
Xifres en augment
I els pròxims anys la cosa anirà a més, perquè l’ús de l’smartphone s’està generalitzant. Segons un estudi de Nielsen sobre hàbits de consum, Espanya és el segon país del món amb més acceptació dels smartphones en la franja d’edat dels 15 als 24 anys, amb un 38%, al davant de països com Alemanya (28%) o EUA (33%) i només superat per Itàlia, on un 47% dels terminals dels usuaris d’aquestes edats són telèfons intel•ligents. Més dades: el 80% dels joves entre 15 i 35 anys accedeixen cada dia a una xarxa social com a mínim. Aquesta quota augmenta fins al 93% entre els 15 i els 18.
Davant l’alarmisme que sol generar un tema com aquest al sortir en els mitjans de comunicació, els especialistes deixen clar que el problema no és la xarxa social o internet, sinó la ment de l’usuari.
Abús de les xarxes socials és en l’àmbit laboral.
Són nombroses les sentències judicials que tracten aquesta nova font de conflictivitat laboral. És el que es coneix com a absentisme presencial. El treballador està al seu lloc, però sense realitzar les tasques per a les quals ha estat contractat. Aquí xoquen dos drets: el de l’empresa a controlar ordinadors que són de la seva propietat i el del treballador a la intimitat.
El criteri general seguit ara per ara és que l’empresa no pot accedir als rastres de navegació, ja que formen part de l’esfera privada del treballador, però això no significa que no es reconegui el perjudici que està causant a l’empresa navegar en hores de feina.
Davant aquest panorama moltes empreses opten per restringir l’accés a un cert tipus de pàgines. César Castel, director d’operacions d’Adecco Professional comenta que l’absentisme presencial té un rerefons de falta de motivació, més que d’addicció a les xarxes socials.
