Les denúncies per violència en les relacions de parella entre adolescents i joves creixen. Tant la Generalitat com la Fiscalia de Barcelona han detectat un augment dels casos els últims anys i han mostrat la seva preocupació davant aquest greu problema social. Davant d’això i de cara a afrontar millor aquest fenomen, un grup de tècnics i experts del Servei de Mediació i Assessorament dependent de la Direcció General de Justícia Juvenil han elaborat el perfil dels menors de 14 a 17 anys denunciats (un 29% són noies) i han identificat les variables que expliquen l’inici d’aquesta violència en les relacions sentimentals entre nois/es. Destaquen l’escassa habilitat dels pares per educar, el consum de droga i alcohol, l’acceptació de la violència com a actitud i la falta de control personal.
Aquest estudi ha estat apadrinat pel Centre d’Estudis Jurídics de la Generalitat. La desena de tècnics que hi han participat han analitzat des de diferents punts de vista una mostra dels agressors i de les víctimes que figuren en 90 expedients judicials a la província de Barcelona entre els anys 2007 i 2010. Una dada rellevant és que el 34% dels casos es resolen a través d’un programa de mediació.
La via de mediació
«En aquests joves no està consolidada una actitud de maltractador. Se’ls faciliten les eines per modificar la conducta i resoldre els problemes sense violència. Les seves conductes no són inamovibles. Estan formant-se i existeix la possibilitat de reconduir les seves accions», expliquen Esther Amat i Pepi Delgado, dues de les especialistes que han participat en l’anàlisi. En la mediació és indispensable que l’agressor accepti la seva responsabilitat, demani disculpes a la víctima i repari el dany causat.
L’informe destaca que gairebé un terç de la mostra són noies denunciades per les seves parelles masculines, quan entre la població adulta la xifra de dones agressores no passa del 5%. «Hem de tenir en compte que la parella normalment no conviu, la manera de respondre dels adolescents és impulsiva i les noies, davant una agressió, no es queden parades i reaccionen. Són persones que no estan formades al cent per cent. I el rol tradicional de la submissió no està instaurat», expliquen les expertes.
Es constata així mateix una exposició més gran a la violència en la part alta d’aquesta franja d’edat. Així, dels 16 als 17 anys es passa del 25% al 55% dels infractors. Respecte al tipus d’agressió, els nois exerceixen més l’abús emocional i verbal continuat que les noies, mentre que elles actuen d’una manera més aïllada.
L’estudi conclou que els nois tenen molts més expedients oberts (71%), amb fets més greus (en el 85,7% dels casos constitueixen delicte i en el 14,3%, falta) i en què acostumen a coexistir diferents tipus de conductes violentes (agressions, insults, vexacions, gelosia, coaccions, amenaces). Pel que fa a les noies, aquestes tenen menys expedients, són menys greus (73,1% de delictes i 26,9% de faltes) i acostuma a haver-se produït només un tipus de conducta violenta.
Factors de risc
Una de les variables socials que expliquen l’inici de la violència entre nòvios/es adolescents és l’escassa habilitat dels pares per educar. Tant unes pràctiques educatives massa punitives com la negligència dels pares tenen una influència directa en la presència de conductes agressives posteriors dels i les joves, segons l’estudi. D’altra banda, l’absència d’un progenitor en l’estructura o nucli familiar ha resultat ser un tret comú en joves que estableixen relacions de parella violentes.
En la part clínica, els tècnics destaquen com a factors de risc el consum d’alcohol i droga, l’acceptació de la violència com a actitud, l’absència d’empatia (dificultat per identificar, comprendre i compartir pensaments, sentiments i intencions amb una altra persona) i la falta de control.
La ingestió abusiva de l’alcohol apareix en el 30% dels casos, habitualment durant els caps de setmana, i el d’haixix en un 18%, la majoria diàriament. Més de la meitat dels adolescents estudiats tenen dificultats per controlar la ira, i el 49%, problemes d’autocontrol en general. L’estudi corrobora altres informes que detecten que els agressius presenten una alta tendència a mostrar ira respecte als que no ho són i que hi ha una associació entre l’agressió física i l’expressió de la ira en les parelles.
L’acceptació de la violència com a actitud està present en un terç de la població adolescent estudiada. Hi ha experts que assenyalen que entre els adolescents també hi ha índexs elevats de creences sexistes i actituds que justifiquen la violència. Així mateix, més d’un terç d’aquests joves presenten absència d’empatia (en els reincidents l’índex és del 91,3%), i un 30%, escassetat d’habilitats per a la resolució de problemes.
Emocions
«El festeig en si mateix és un estat d’estrès. Es negocien situacions i es desperten sensacions i emocions diverses que els adolescents han d’aprendre a canalitzar. És una època de canvis», expliquen Amat i Delgado. Per aquest motiu als joves que presenten certes actituds se’ls han d’oferir sortides perquè resolguin els seus conflictes rebutjant la violència.
