Investigadores de la Universitat de Jaén (UJA) han analitzat la distribució geogràfica a Andalusia de dones i nenes immigrants d’acord al lloc de procedència per identificar les que estan exposades a un major risc de patir mutilació genital femenina (MGF) o que la pateixin les seves filles. El grup més significatiu, en relació amb el risc d’ablació que tenen, és el de les nenes i joves entre els 0 i 15 anys (547 en tota Andalusia).
La província que concentra el major nombre d’elles és Almeria, amb 192 menors, seguida de Màlaga, amb 123, i Sevilla, amb 97. Un altre dels grups que poden estar afectats per aquest tipus de pràctica és de les dones en edat fèrtil, entre els 16 i 44 anys i provinents de països africans on es realitza aquesta pràctica, per la possibilitat que tenen de tenir filles a les quals es els pugui practicar l’ablació. A la comunitat andalusa hi ha 4.169, fonamentalment radicades a Almeria i Màlaga.
Aquestes són algunes de les conclusions del projecte: ‘La mutilació genital femenina a Andalusia: anàlisi i propostes’, finançat per la Conselleria d’Ocupació i dut a terme per les professores d’Infermeria, Maria Luisa Gran Gascón i Maria Hernández Padilla.
Andalusia és la segona comunitat autònoma, després de Catalunya, que rep el major nombre de població immigrant de l’Àfrica, segons dades de l’Observatori Permanent de Migracions del Ministeri de l’Interior.
En l’actualitat, resideixen en territori andalús 32.533 immigrants procedents d’aquest continent, dels quals 5.344 són dones o nenes. Els països d’origen majoritaris d’aquest grup són Nigèria i Senegal, on el percentatge de dones mutilades és del 19 i el 28%, respectivament.
Dels països amb major prevalença d’aquesta pràctica, com Egipte, Guinea, Sierra Leone, Mali o Gàmbia, amb percentatges de mutilació entre el 95,8% i el 78,3%, procedeixen el 15,69% del total de dones d’origen africà que viuen a Andalusia.
Segons Unicef, l’ablació o mutilació genital femenina «inclou una àmplia varietat de pràctiques que suposen l’extirpació total o parcial dels genitals externs o la seva alteració per raons que no són d’índole mèdica», i és present en 28 països d’Àfrica i Orient Mitjà.
Les complicacions immediates de la mutilació inclouen dolor, hemorràgia greu i xoc hemorràgic o dolorós, i tenen una alta probabilitat de provocar la mort de les nenes. També poden implicar lesions en òrgans veïns de la zona genital, tant a nivell reproductor com l’aparell urinari.
A llarg termini, es descriuen complicacions sobre la salut física com infeccions urinàries recurrents, trastorns renals, incontinència urinària, complicacions durant el part que poden produir la mort del nadó o de la mare, esterilitat o dolor durant les relacions sexuals, entre d’altres, segons Medicus Mundi.
Des del punt de vista psicològic, la mutilació genera sentiments d’ansietat, terror i humiliació i augmenta l’actitud de docilitat i obediència, assegurant d’aquesta manera la submissió de la dona a les decisions de l’home. Per això Nacions Unides l’hagi definit com «expressió cultural de violència de gènere».
A Espanya, la MGF està reconeguda com a delicte al Codi Penal, des de 1995. L’elaboració de mapes de risc és una eina eficaç per fer un seguiment de les famílies que procedeixen de països on es realitza la MGF i prevenir els efectes d’aquesta pràctica, segons expliquen persones expertes com les investigadores de la UJA.
Els factors de risc que es tenen en compte són, entre altres, la pertinença a ètnies que practiquin l’ablació, que la mare o altres germanes de la nena estiguin mutilades, la previsió d’un viatge a països on es practica i, com a signes de alerta que indiquin que la nena se li ha practicat la mutilació, són un viatge recent al seu país d’origen, absentisme escolar, tristesa i falta d’interès o caminar amb les cames molt juntes o separades.
Les fonts utilitzades per al’elaboració del mapa són l’Institut Nacional d’Estadística, l’Observatori Permanent Andalús de les Migracions i la realització d’enquestes a «informants clau» dels àmbits sanitari, educatiu, social, laboral, polític, universitari, de la cooperació al desenvolupament i la intervenció social comunitària. En total, es van entrevistar a 32 persones que treballen amb població immigrant procedent de diferents països africans on es practica la MGF.
Propostes
Des de la UJA demanen l’elaboració d’un protocol d’actuació dirigit a professionals de l’àmbit educatiu, sanitari i social que estan en contacte amb la població immigrant per «prevenir i lluitar» contra la mutilació femenina. «Aquests protocols no tenen per què ser específics sinó que poden incloure en els que ja estan dissenyats per lluitar contra la violència de gènere. Amb tot, han de contenir de forma clara quines actuacions preventives i assistencials s’han de dur a terme «, afirmen les investigadores.
Les seves demandes també se centren en la formació dels professionals, que consideren «imprescindible» en competències i comunicació intercultural, a més de formació sanitària específica per atendre les dones mutilades en el part.
via AmecoPress
