El lehendakari presentarà el pla dijous al Ple de política general. «Els estereotips més tradicionals sobre els rols de l’home i la dona es mantenen», diuen
La millor prevenció per a la violència de gènere és l’educació. Ho diuen associacions i psicòlegs, que aplaudeixen la iniciativa del Govern Basc de portar a les aules testimonis de víctimes de la violència masclista. El lehendakari Patxi López presentarà el pla dijous al ple de política general que se celebrarà al Parlament Basc. Es tracta d’una ampliació del Pla de Convivència Democràtica i deslegitimació de la violència a l’Escola, pel qual víctimes d’ETA van des del curs passat a centres escolars bascos. «El més directe sembla invertir en programes d’igualtat, però el model de parella que pesa en els adolescents és el dels seus pares o el dels seus avis», explica Enrique Echeburúa, catedràtic de Psicologia de la UPV / EHU i investigador de la violència de gènere. «Les conductes de desigualtat, el veure que l’home té un paper dominant sobre la dona, pot portar-los a interioritzar estereotips de valors més tradicionals. Contra això actuen les campanyes preventives i el veure a les noies amb el mateix nivell acadèmic i independència econòmica. Anem pel bon camí. La pluja fina va amarant el terreny. Però cal fer front a nivells de desigualtat existents des de fa molt ».
La professora de llengua i literatura Maria Antònia Moreno participa al programa ‘Nahiko’ que Emakunde desenvolupa des de 2003 en centres escolars bascos per prevenir la violència masclista i que aquest any arribarà a prop de mil alumnes. Com assessora de la Conselleria d’Educació d’Astúries, Moreno va introduir la perspectiva de gènere en els currículums oficials de Primària, Secundària i Batxillerat. «És bo que l’alumnat tingui referents», defensa. «Estan molt bé els positius però han de conèixer la realitat. I una de les xacres socials actuals és la violència contra les dones. Des de fora l’espiral de la violència és difícil d’entendre. La iniciativa del Govern Basc és una idea per copiar ».
L’educació és la millor carta preventiva contra la violència. «La violència contra les dones no es basa en persones violentes sinó en la discriminació, la desigualtat i el sexisme. O tallem aquestes idees o mai acabarem amb ella. Per això l’escola és el lloc ideal ».
Estereotips sorprenents
Autora del bloc ‘Marian Moreno. Coeducació ‘, aposta per un ambient relaxat a les classes perquè les idees aflorin. «Surten estereotips sorprenents. Per exemple, que les tasques domèstiques no són cosa dels homes perquè degraden la masculinitat. La relació sexual ideal per a molts nois es basa en submissió i possessió i quantitat davant qualitat. O la idea que les dones víctimes de violència ho són perquè elles volen. Mai els passaria a elles oa ells ».
Moreno utilitza la literatura com a vehicle per ajudar l’alumnat a veure les coses d’una altra manera. «Sempre he estat una gran lectora. Sent adolescent havia molt pocs personatges femenins que m’agradessin. Faltaven dones aventureres, dinàmiques o lluitadores. No hi havia heroïnes que m’agradessin. I m’havia d’ajustar als herois masculins ».
Segueixen faltant models per a les noies. «No hi ha un catàleg suficient per a elles. Encara que s’amplien no estan equilibrats. Hi ha la part de model, bellesa i dolçor. També falten models d’homes igualitaris i afectius, que tenen cura dels altres i s’emocionen ».
L’esfera pública queda més llunyana per a elles. «L’expressió oral a ells no els costa. Les noies es moren de vergonya. Tenen l’autoestima més baixa. I cal atrevir ».
Treballar la coeducació és, de moment, tasca solitària. «La idea general és que tenint lleis ja ho tenim tot i el sexisme en aquest país encara està molt arrelat. Aquests temes encara couen a una gran part de la població, que viu la seva vida en esquemes de desigualtat. I és un tema molt compromès perquè va directament als esquemes de vida de les persones ».
El tema de la violència masclista li va tocar de prop. Una alumna va deixar l’institut per un problema de violència de gènere. «Era una alumna acadèmicament brillant però potser no preparada per a la vida. El seu padrastre la maltractava a ella i la seva mare. I va entrar en una relació així amb el seu nuvi. Es van posar en marxa tots els protocols i va marxar fora de la ciutat a una casa d’acollida. Va ser dur i trist però també encoratjador veure que no van faltar els suports ».
Drets de la dona
Blanca Estrella Ruiz, presidenta de l’associació Clara Campoamor, és una històrica defensora dels drets de la dona. L’associació, fundada a Bilbao i legalitzada el 1985, té avui seus a set comunitats autònomes. Cada any organitzen cursos de prevenció de la violència de gènere en instituts. «Busquem fomentar les actituds no violentes, a través de l’anàlisi de rols», explica Ruiz. Els cursos s’imparteixen a noies i nois de 12 a 16 anys. «Fem debats i mostrem les senyals d’alarma en assumptes que semblen no tenir importància i la tenen».
Són cursos de tres dies en què participen tots els professionals de l’associació. «Convidem també a una jutge i un fiscal. S’explica la llei i, indirectament i amb tacte, se’ls explica com haurien d’actuar si en la família hagués casos de maltractaments ».
L’associació fa temps demanant que les ajudes per als fills de mares mortes per violència masclista siguin les mateixes que per als fills de víctimes del terrorisme. En la iniciativa del Govern Basc, Ruiz augura alguns problemes. «Les víctimes del terrorisme posen cara a la seva terrible drama però això no passa amb les víctimes de la violència de gènere», sosté. «Moltes no poden donar visibilitat al seu cas. Hi ha qui no s’ha atrevit a denunciar. I tenen fills. Darrere de la seva cara, va la seva. Les dones han d’anar acompanyades i protegides per professionals ».
Ruiz porta 30 anys treballant amb víctimes de violència masclista. «Moltes mantenen un sentiment personal de fracàs. Però el veritable fracàs és el del maltractador ». La formació en les escoles és crucial, diu ella, mestra de formació «ofesa per Franco en els anys 70, quan em van fer fora del meu lloc de treball».
Des de començament d’any han mort tres dones per violència masclista a la Comunitat Autònoma Basca i 45 a Espanya. El 2010 es van denunciar a Euskadi 4285 casos de violència de gènere, dotze cada dia. I en el primer semestre del 2011 han augmentat un 10%. «Quan l’associació va adonar de les dades de violència masclista de l’últim trimestre del 1985, vam veure que les dones eren molt joves quan començaven a patir la violència de gènere. I molt joves els seus maltractadors. Això no ha canviat. La diferència és que ara hi ha una llei, les administracions tenen programes per a prevenir-lo i la societat està molt sensibilitzada. El maltractament no havia de donar-se però es dóna ».
Enrique Echeburúa també detecta algunes contradiccions. «Països nòrdics com Noruega o Finlàndia presenten taxes molt altes de feminicidis. I són països on les polítiques d’igualtat estan més desenvolupades ».
Segons la seva opinió, el rol igualitari és molt més complex per a l’home. I no està assumit. «Els canvis polítics i socials no són sincrònics amb els canvis d’actituds. Si un home ha vist a casa la superioritat de l’home sobre la dona ia més això li reporta una sèrie de beneficis, la situació no és tan senzilla de canviar. El sortir-te amb la teva o delegar en la dona el pes fonamental de l’educació dels fills o la intendència de la casa permet portar una vida molt còmoda. Assumir els valors de la democràcia a la llar, interioritzar la situació, fa més temps que els canvis que s’han produït al país. I afecta a diverses generacions ».
El repte és aconseguir la ‘violència zero’, encara que sigui una utopia. «Si es manté en països que porten anys amb campanyes d’igualtat vol dir que alguna cosa falla. I és un repte per al nostre futur i la nostra investigació. Es tracta de conèixer més sobre la situació i detectar els problemes de forma primerenca ».
