La mezzo-soprano Carol García Grillo, de 25 anys, interpreta el personatge principal de La Ventafocs en la programació del Liceu adreçada als infants. Tot i que les seves actuacions en altres ciutats fan que sovint estigui de viatge, des de fa sis mesos viu al nucli antic de Sant Boi, que ha escollit per la tranquil·litat, l’ambient històric i perquè està ben comunicat amb Barcelona.
És emocionant cantar al Liceu?
Sí, és clar. El Liceu és emblemàtic en el món de l’òpera. Hi interpreto La Ventafocs des de fa unes temporades. També l’he representada a Girona i a Oviedo. I aviat la portarem a Bilbao.
Viatges molt a causa de la teva professió?
Tinc sort i em criden per treballar aquí i a fora.
Les pròximes cites són…
Aquest mes actuaré a Ourense amb Il barbiere di Siviglia.
I a l’estranger?
A l’octubre marxo cap a París per estudiar nou mesos a l’Atelier Lyrique, l’acadèmia de l’Òpera Nacional francesa. I no sé francès… m’he de posar les piles.
Com t’ha sorgit aquesta oportunitat?
Al gener vaig participar en el concurs de cant Francesc Viñas i vaig ser seleccionada com a millor promesa espanyola. El certamen és molt important i hi van agents i directors artístics dels millors teatres del món. Un representant de l’Òpera Nacional de París em va
invitar a l’Atelier Lyrique, vaig fer les proves i m’han agafat.
Aquest no és el primer premi que aconsegueixes.
He guanyat dos anys seguits el concurs de cant de la Camerata de Sant Cugat, he estat becada per la Fundació Aragall i he resultat semifinalista en el Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé de 2008.
Què t’aporta participar en aquests concursos?
Em serveix d’entrenament i va bé perquè et sentin, et coneguin, perquè el teu nom vagi sonant, se t’obrin portes i sorgeixin noves oportunitats… .
I els estudis també són importants en aquesta feina?
S’ha d’estar preparat, però per cantar principalment cal agradar i, per molts títols que tinguis, si no agrades, no et criden.
Quins estudis tens?
Vaig començar les classes de piano i cant coral als nou anys, tot i que a l’institut ho vaig deixar. Fa quatre anys, durant els estudis universitaris de Magisteri especialitzat en educació musical, una professora em va plantejar fer cant i li vaig fer cas. De moment,
però, descarto els estudis reglats, per falta de temps.
Aleshores, quin tipus de formació fas?
He participat en classes magistrals de Montserrat Caballé, Jaume Aragall i Enrico Gavarini,
entre altres. També en tallers, com el que va tenir lloc al Teatro Real de Madrid i que em va donar l’oportunitat de debutar amb Il barbiere di Siviglia.
Et consideres una jove promesa?
Potser sí, perquè amb 25 anys encara puc millorar molt.
A què es deu el teu èxit?
Si tens clar el que vols fer, treballes i t’acompanya la sort, finalment tot rutlla.
I què és el que vols?
Cantar als principals teatres del món.
Com a solista?
És el que el cos em demana. Vaig cantar en cors durants molts anys. Fins i tot vaig estar contractada al cor de la catedral de Barcelona, però allò no m’omplia i vaig decidir
llançar-me a la piscina i ser solista.
D’òpera?
Encara que també canto sarsueles i oratoris, l’òpera és el que més m’agrada perquè has d’escenificar i és molt divertit.
Què t’aporta la teva professió?
Tot. Adrenalina quan surto a l’escenari, sentir-me a gust amb l’ambient que es respira i ser recompensada amb els aplaudiments… Tot.
