La relatora especial de l’ONU sobre la violència contra la dona, Rashida Majo, ha dit avui a l’Assemblea General de l’organisme que aquest és un problema «omnipresent, estès i inacceptable», i va recordar als Estats la seva obligació de complir la legislació internacional i protegir les dones.
Majo va subratllar en el seu informe a l’Assemblea que ja sigui en temps de pau o de conflicte, les diferents formes de violència contra la dona són alhora causa i conseqüència de la discriminació, la desigualtat i l’opressió.
«La lluita pels drets humans de la dona roman com un desafiament col.lectiu en què s’ha d’adoptar una acció també col·lectiva que garanteixi el seu complet gaudi per cada dona i nena al món», va afirmar.
L’experta va reiterar la seva crida a tots els Estats per a la prevenció dels actes de violència contra la dona, investigant i castigant els autors, protegint la dona contra aquesta violència i subministrant remeis i reparacions a les víctimes.
Per la seva banda, la presidenta del Comitè de l’ONU per al’Eliminació de totes les formes de violència contra la Dona (CEDAW, per les sigles en anglès), Sílvia Pimentel, va destacar que s’han fet alguns progressos en la promoció i respecte dels drets de la dona, però també que són insuficients.
«Molts Estats revoquen la legislació discriminatòria i posen en marxa lleis d’igualtat, però encara queden molts reptes pel que fa a la seva entrada en vigor», va dir Pimentel durant una conferència de premsa a les Nacions Unides.
Així mateix, va destacar l’augment de la participació de les dones en política, així com en les institucions educatives i pel que fa accés a l’ocupació, fins i tot en professions que tradicionalment són ocupades per homes, però va destacar el problema dels salaris.
«El mateix pagament pel mateix treball segueix sent un objectiu difícil d’aconseguir per a les dones treballadores en comparació amb els homes», va assenyalar.
Pimentel va destacar també entre els desafiaments a superar el aconseguir que millori la representació femenina en els llocs de presa de decisions en els sectors públic i privat.
Va afegir que segons dades de l’ONU, la mitjana és que només una de cada sis integrants d’un gabinet ministerial són dones i que només 30 entre les 500 majors empreses del món tenen al cap una executiva.
També es va referir al fet que la «violència contra les dones, en particular la violència sexual, existeix i s’incrementa en moltes parts del món», i alhora ha demanat l’eradicació de pràctiques com la mutilació genital femenina i reduir l’impacte dels conflictes entre dones i nenes.
