El laberint infernal en què viuen les dones que pateixen violència per part de les seves parelles o ex parelles té greus conseqüències en la vida i legítimes aspiracions de moltes d’elles. Són innombrable els treballs científics que avaluen els efectes en la salut, tant física com psicològica, en les seves relacions socials i familiars per no parlar de la més brutal de totes elles com és la pèrdua de la pròpia vida o la dels seus fills com suprem » càstig «als seus intents d’independència. Recordem que en moltes ocasions el desencadenant és un «ja no et vull», cosa que l’home alimentat per les més putrefactes aigües del patriarcat no pot suportar. Aquesta realitat és inqüestionable i qui la nega (que de tot hi ha) ho fa des de la malícia i afany manipulador. En aquest cas les estadístiques no enganyen, i darrere de cada número s’amaga una vida truncada, una tragèdia que arrasa amb el futur de dones de totes les edats i de les seves filles i fills, el màxim error va ser creure enamorades de qui en el fons les menyspreava profundament, considerant-objectes de la seva propietat, súbdites del seu petit regne.
Però hi ha una altra realitat més oculta encara. Un lloc fosc al qual les estadístiques a penes arriben, però del que anem tenint notícies cada vegada més. Ens referim al suïcidi de dones víctimes de violència masclista, que mogudes per la desesperació, la solitud i la percepció d’absència de solucions es treuen la vida, una vida que segurament des de fa temps senten que ja no els pertany.
Reconstruir la seva història és tasca àrdua, però no podem mirar cap a un altre costat. Amb només una dona que se senti sola i abandonada i cregui que l’única manera de sortir del laberint és abraçar la mort, ja hauríem de sentir, com a societat avergonyits, i obligar-nos a totes i tots a implicar més en un tema que és sens dubte una de les pitjors plagues del nostre temps.
No permetem que es escamotegi en recursos, i que ningú utilitzi la crisi actual com excusa. Estem tractant d’un material molt sensible: el dret a la vida de dones, res pot haver més important
