Les dones càntabres hauran de viatjar a altres regions per avortar. El Govern de Cantàbria deriva des d’octubre a les pacients que volen interrompre el seu embaràs a dues clíniques d’Astúries i País Basc. L’única clínica que hi ha a la regió, Cataluña, que fins fa un mes realitzava la majoria de les intervencions, no pot seguir fent amb càrrec a la sanitat púbica perquè, segons la Conselleria de Salut, no ha superat el concurs convocat per a això per un problema administratiu. Així, les pacients es traslladaran a altres centres de Biscaia i Astúries almenys fins 2013, data en què es tornarà a convocar un altre concurs. Les autoritats reconeixen aquesta situació com «poc desitjable», però, de moment, «irremeiable».
Les opcions que la sanitat càntabra deixa a les dones per no viatjar, a més, són escasses. Només un hospital públic practica avortaments a la regió, l’Hospital de Valdecilla, a Santander. Aquest centre realitza menys del 10% de les al voltant de 1.000 intervencions que es fan a l’any en la comunitat, i gairebé únicament en els casos avançats i els més complicats. Si la situació no canvia, a més, Cataluña tancarà. Encara algunes dones, però poques, segueixen acudint al centre. «Vénen les que prefereixen pagar la intervenció de la seva butxaca per no viatjar», explica Sergio Muñoz, gerent de la clínica. Si el centre tanca, Cantàbria-salvant el petit percentatge d’avortaments que es fan a la pública-prendrà el relleu de Navarra i passarà a ser l’única comunitat sense clíniques en les que es practiquin aquestes intervencions.
El concurs que ha provocat aquesta situació es va convocar el 2010 arran de l’aprovació de la nova llei de l’avortament, que preveu que les intervencions s’han de fer en la xarxa pública o, si no, concertar. Fins llavors no existien concerts a Cantàbria. La sanitat pública finançava pocs avortaments en centres privats, i tots es guiaven per un acord basat en el reintegrament posterior de despeses a les dones amb pocs recursos. Una cosa que havia de modificar.
No obstant això, Cataluña (que va obrir el 2008 a Santander) no va superar el concurs. «L’empresa va quedar exclosa per un problema administratiu. En el plec de condicions es demanava als centres que s’ofertaran diverses opcions [la píndola abortiva, la intervenció més una revisió posterior, l’avortament amb un anticonceptiu …] ja aquesta clínica li van faltar dos «, explica Maria Isabel de Frutos, subdirectora càntabra d’Assistència Sanitària. «La clínica de Cantàbria va quedar fora, cosa que va provocar una situació dolenta per les dones, que havien de desplaçar-se fins clíniques d’altres regions que sí van obtenir en concurs», reconeix De Frutos.
De fet, aquesta situació i el problema que podria comportar a les pacients va portar a les autoritats càntabres (llavors del Partit Regionalista de Cantàbria, PRC, en aliança amb el PSOE) a segellar un acord amb Cataluña perquè aquesta clínica realitzés algunes intervencions juntament amb un servei de planificació familiar. Una modalitat nova que permetria a la clínica seguir intervenint, fora del concurs. I així va ser fins a l’octubre.
El canvi de Govern que van portar les eleccions del passat maig-el Partit Popular va passar a governar Cantàbria-va implicar també la revisió dels acords signats. «Es va detectar que Cataluña havia superat amb escreix la quantitat màxima que es pot gastar en aquest tipus d’acords, fixada en 18.000 euros», assegura la subdirectora d’Assistència Sanitària, que incideix també que la clínica havia sobrepassat el límit del 20% de les intervencions que s’havia acordat. Per tant, explica, la clínica càntabra ha complert la seva quota i no pot realitzar més intervencions amb càrrec a la pública, ni tan sols a través d’aquest acord concret.
El gerent dels Llacs critica l’actitud de les autoritats càntabres i es queixa que les dones es vegin obligades a desplaçar-se a una altra regió per interrompre el seu embaràs per un «tema administratiu absurd i ridícul». Creu que el centre no recorrerà als tribunals per anul · lar el concurs perquè portaria massa temps. «Podríem estar 10 mesos posant recursos i dubtem que servís de res. Aquí hi ha una qüestió de fons, sembla que estan encantats amb que no hi hagi cap clínica d’avortaments a Cantàbria. I el mateix els agradaria que passés en altres regions on el que estan fent és estrangular a les clíniques a base de deutes «, diu Muñoz.
La Conselleria de Sanitat de Cantàbria, però, ho nega. S’escuda, a més, en què la llei permet derivar a les dones a altres regions de manera excepcional, si no hi hagués cap centre que pogués facilitar a temps la intervenció en la seva.
La subdirectora d’Assistència Sanitària admet que viatjar per sotmetre a una intervenció no és l’ideal. Assegura que s’ha tractat de modificar la situació i que el Govern càntabre va anar fins i tot a una assessoria jurídica per veure si es podia, sense perjudicar més als altres centres que van guanyar el concurs però que no estan a la regió, convocar una nova concurrència amb algun element afegit. «No es pot fer, així que des del 10 d’octubre no podem enviar més dones a la clínica de Cantàbria», assumeix De Frutos.
