[**Un gol de la Reial Societat a cinc minuts del final del partit trenca la ratxa de victòries del Sangra Femení.*]
Un gol de Lizaso a cinc minuts del final va posar fi a la ratxa de tres victòries consecutives que havia aconseguit enllaçar el Sant Gabriel durant aquest mes d’octubre.
El gol de les realistes va decidir un partit igualat en el qual el Sangra va tenir les seves opcions per portar-se els tres punts però que va acabar cedint davant una Reial molt ben plantada en el terreny de joc que va confirmar en el Ruiz Casado el gran moment de forma que travessa.
El partit va poder tenir un patró molt diferent en la seva primera meitat si la sort s’hagués aliat amb les gabrielistes. Gio, als sis minuts de joc, va enviar al travesser una rematada amb la que va poder inaugurar el marcador després d’un servei de cantonada centrat per Baudet, en la primera gran ocasió de les locals. Els minuts de l’arrencada van ser els millors pel Sant Gabriel, amb arribades constants a l’àrea de Cristina i una major possessió de la pilota.
A les realistes els va costar arribar, i en els primers vint minuts de joc van donar poc treball a Marina, excepte una arribada d’Herrero ben resolta per la meta gabrielista i un llançament de falta desviat per Cubí que va allunyar el perill de l’àrea local.
A mesura que el xoc avançava, la Reial va anant guanyant metres i es va fer amb un % major de la pilota, encara que el Sangra va seguir arribant amb relatiu perill i va disposar de noves ocasions.
Marta Villagrasa va tornar a intentar-ho des de lluny, emulant el gol que va aconseguir enfront de l’Estartit, encara que en aquesta ocasió el seu llançament es va marxar desviat complerta la mitja hora de joc.
Abans d’acabar la primera meitat, tots dos equips van apurar les seves ocasions i van rondar el gol. Les locals ho van fer amb una bona combinació entre Gio, Villagrasa i Cubí que la davantera d’Igualada va enviar fora per molt poc, en la qual va anar una de les ocasions més clares de les noies de Pedro Martín en la primera meitat.
Amb el 0-0 es va arribar al descans, un resultat just vist el joc de tots dos equips, si bé en la segona meitat la Reial va sortir amb més embranzida i va disposar de les primeres ocasions de perill.
Itziar ho va provar als 46, Esther Romero va evitar una contra poc després i Maite va disposar d’una bona ocasió a la sortida d’un córner amb el qual va escenificar el millor posicionament de les donostiarres en la segona meitat, al que Maialen va donar continuïtat amb un llançament al travesser vint minuts després.
En la recta final del partit, el Sangra va guanyar metres i va tornar a apropar-se a la porteria de Cristina, tram del partit que va significar el retorn de Dori Polo després del doble esquinç que va sofrir el passat estiu.
La capitana va reaparèixer de manera oficial als 72 minuts substituint a Marta Cubí, un retorn molt aplaudit per l’afició, que va poder tornar a veure en el terreny de joc a una de les seves jugadores predilectes.
I quan semblava que el xoc finalitzaria amb repartiment de punts, Maite Lizaso va rematar a plaer un mesurat centre d’Itxaso a cinc minuts del final, un cop massa dur del que les gabrielistes no es reposarien.
Dori va poder empatar al final, però Cristina va evitar que el retorn de la capitana fos talismà i el marcador ja no es mouria més en el rush final del partit. La Reial es va dedicar a administrar la seva renda en els últims minuts i les gabrielistes a canviar la tendència dels últims xocs davant les donostiarres.
La Reial, botxí en la Copa de la temporada passada, es va encarregar d’acabar amb la ratxa de l’equip en el mes d’octubre, amb la qual hauria aconseguit escalar a la zona mig-alta del campionat.
