Emakunde ha criticat els vídeos elaborats per la Fundació Leizaola per fomentar l’ús de l’euskera entre els joves pel seu contingut «sexista», en utilitzar a la dona «com a objecte sexual i de desig de l’home». «Ni tan sols hi ha enginy per jugar amb l’erotisme com a estratègia de màrqueting; cau en els tòpics més bàsics», va lamentar la presidenta de l’Institut Basc de la Dona, Maria Silvestre.
Els polèmics curts de la fundació, finançats amb més de 3.500 euros pel Govern basc i la Diputació de Biscaia, mostren imatges de contingut sexual acompanyades de comentaris masclistes i degradants per a la dona. «Li vaig fer un ‘kiki’ i la vaig deixar tirada com un drap vell», comenta un jove, al que un altre replica que «per això hi ha les dones». Com ‘càstig’, una noia en roba interior els proposa que l’acompanyin al llit per, finalment, deixar-los mig despullats al passadís. «Amb l’excusa d’utilitzar un llenguatge jocós per promocionar els variats usos de l’euskera, confon el supòsit desimboltura amb el sexisme i la utilització d’imatges grolleres», va opinar Silvestre, que també va censurar la seva difusió en els mitjans.
La Direcció de Euskera de la Diputació de Biscaia va sol·licitar, per la seva banda, la retirada dels vídeos a l’espera de la seva anàlisi, després d’assenyalar que «no s’ha complert el protocol habitual en qüestions de publicació i difusió dels materials realitzats amb subvenció foral». La presidenta de les Juntes Generals de Guipúscoa, Lohitzune Txarola, va ser més contundent. Va confessar haver-se quedat «de pedra» i va remarcar que «les dones poden aconseguir molt més que això sense haver d’ensenyar els pits». «Els trets sexistes, les faltes gramaticals i els diàlegs antinaturals fan un flac favor a l’euskera», va emfatitzar.
En youtube per no ser vist
La Fundació Leizaola va intentar ahir desmarcar-se del contingut i elaboració dels polèmics vídeos que, diu ara, «són contraris» al seu «esperit i línia de pensament». Paradoxalment el dilluns, el seu president, José Antonio Dorronsoro, havia declarat a aquest diari que es tractava «de trencar formalismes». «Volem que l’euskera es deixi d’associar amb una mica insuls i avorrit», va puntualitzar. «Es tracta simplement que els xavals vegin que l’euskera no només serveix per aprovar exàmens, que es pot viure en euskera en qualsevol àmbit, en contextos relacionats amb l’oci».
(…)
